El premi va naixer en 2020.
‘La genètica de les passions’ de l’autora de Barcelona, Montserrat Espallargas, ha sigut l’obra guanyadora del Premi Ciutat d'Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó. L’autora s’ha trobat molt emocionada durant l’acte celebrat a l’IVAM CADA Alcoi.
La regidora de Cultura, Elisa Guillem, ha obert l’acte del lliurament del premi. Ha recordat el moment en què li va anunciar el premi per telèfon a Montserrat Espallargas que ha qualificat de “molt emocionant”. Guillem ha volgut posar en valor l’activitat cultural “espectacular” d’Alcoi, en part gràcies a dos premis literaris com és l’Isabel-Clara Simó i el Pep Cortés de Teatre.
Josep Lluís Santonja ha representat al jurat que va decidir el premi i ha destacat que el premi va nàixer en 2020 i en totes les edicions el nivell ha sigut molt alt. Entre els assistents, han estat membres de la corporació com el regidor de Joventut, Carles Sansalvador; el vicealcalde, Àlex Cerradelo, o la regidora de Guanyar, Mari Carmen Paredes.
Marc Senabre, de l’editorial Bromera, també ha parlat durant l’acte i ha destacat que “és un orgull” per a l’editorial publicar aquest llibre.
L’autora ha parlat del meravellós procés d’escriure la novela ‘La genètica de les passions’. En aquesta obra es parla de que Na Malen, na Lita i en Tomàs han crescut envoltats d’un passat familiar violent i obscur que contrasta radicalment amb l’escenari calm de s’Albufera de Mallorca. Aquest delicat equilibri s’ensorra amb la mort d’en Tomàs, moment exacte en què s’obren les cicatrius invisibles amb què els ha empremtat la brutalitat del que han viscut: la culpa, la vergonya, els secrets. És l’instant absolut en què els qui el sobreviuen comencen a entendre que l’origen de la seva història és en les passions que han doblegat la família.
A La genètica de les passions, Montserrat Espallargas ha bastit una novel•la que explora els mecanismes psicològics i físics que han sofert els fills i filles de les famílies víctimes de la violència de gènere, del que ha estat la seva existència, i de la possibilitat que han tingut, o no, de refer les seves vides. Hi ha clans de moltes menes, el pitjor de tots és el de la família.