L'opció Grogueta

Després d’una altra decepció –en son ja tantes que tindríem que definir de nou aquest concepte– queden molts (massa) interrogants damunt la taula. Una dinàmica tan negativa demana respostes i busca culpables, causes, errors... De la indignació a la impotència hi ha una volta no molt gran, i el pitjor de tot és que ni jo mateix sabria per on començar. Com la majoria de l’afició ja té assumit quin serà el desenllaç,  permeteu-me que conte una història a tall de distracció... o d’última opció per l’esperança.

No sabria explicar per què, però cap al mes de desembre em vaig adonar d’una opció força inversemblant que podria afavorir els interessos de l’Alcoyano: Reglamentàriament, només poden haver-hi quatre equips descendits a Segona Divisió, és a dir, els que ocupen els llocs que van del 19 al 22. Deixant de banda els descensos administratius per impagaments, l’única excepció la trobem en el cas que un equip filial mantinga la categoria pels seus mèrits esportius, i baixe a la mateixa divisió l’equip matriu.

Eixe podria ser el cas del Vila-real i el seu filial. El submarí groguet s’ha complicat la seua existència a la Primera Divisió i ja no sembla una bogeria afirmar que es troba en risc de baixar. Si finalment l’equip de Fernando Roig cau a Segona i el Vila-real B es salva (com pareix que així serà), l’últim aniria de cap a Segona B. Aquest doble descens podria tindre conseqüències positives per al Deportivo, sempre i quan ens mantinguem en la posició on estem.

Ja sabem que la desesperació fa que els claus ardents no cremen, però aquesta possibilitat ha guanyat força les últimes setmanes i ja forma part de les tertúlies futbolístiques. No cal dir que una anàlisi racional de tots els condicionants (Que Saragossa o Sporting li remunten quatre punts al Vila-real i, per descomptat, que a l’Alcoyano no el sobrepassen Girona, Gimnàstic o Cartagena) ens mostra que té prou més de fantasia que de realitat. Si des de el club ens bombardegen amb els típics tòpics de les matemàtiques i dels punts en joc –I ja no parlem de l’ús de la paraula “moral”–, crec que, almenys, el meu discurs és més original.

El millor de tot és que, cap a les 21:45 d’aquest dimarts, ja sabrem si l’opció del Vila-real continua o si s’ha esvaït finalment en l’aire. Una victòria dels groguets contra L’Sporting acabaria amb el seu patiment i ens confirmaria a nosaltres, als blanc-i-blaus, que no tindrem cap mena d’ajuda externa. I ara pregunte: és més fàcil la via rocambolesca –i potser efímera– del Vila-real o, pel contrari, remuntar els sis punts que ens separen de la permanència?

GUILLERMO J. PÉREZ