Lorena Zamorano: "Coses rares n'hem vist moltes, denunciables de moment encara no"

Lorena Zamorano, regidora de Règim Jurídic de l'Ajuntament d'Alcoi, ha estat una de les edils que més feina ha hagut de suportar en aquest any i escaig de Govern a la ciutat. I sembla que els tres anys que li esperen seguiran aquesta línia de solucionar problemes jurídics anteriors. Sens dubte, el Bulevard és a dia d'avui el problema més greu que té la ciutat d'Alcoi tant a nivell jurídic com econòmic, i la màxima de l'equip de Zamorano "no clavar-se en embolics. Quan no tinguem raó ho assumirem i no anirem endavant".

LÍDIA VILA. Vas ser una de les cares noves del PSOE a la seua candidatura i una de les més joves. Com t'enfrontes a tota la problemàtica jurídica que tenia l'Ajuntament d'Alcoi?

LORENA ZAMORANO. Més o menys quan t'enfrontes a un càrrec així saps en quin punt estan tots els problemes, a més ja s'havien denunciat molt des de l'oposició i fins i tot la ciutadania tenia molt clar quins anaven a ser els conflictes més greus (Rosaleda, Serelles...). El que passa és que fins que no estàs dins no saps ben bé de què es tracta, saps que hi ha coses rares però no tantes. El balanç el determine per tota la feina que hem fet, estem treballant en tots aquests problemes tot i que de moment no tenim solucions, perquè els temes i els procediments administratius s'allarguen més del que voldríem. Tot i això crec que anem pel bon camí per posar les coses al seu lloc, separar allò que és administratiu d'altres interessos, que és el que sembla que estava fent-se ací.

LV. Una vegada assentada al teu càrrec, què és allò que et va sorprendre més?

LZ. Pel que fa a la gestió, les coses es poden fer bé, regular o mal. I ací hi ha coses que estan fetes molt mal, aleshores sempre veus dobles intencions ja que tot és tan senzill com seguir el procediment administratiu i els informes tècnics de la casa (l'Ajuntament). Hi ha coses que s'han volgut fer amb "calçador", i quan això passa sembla que hi hagen altres interessos al darrere.

LV. Quin és el problema més greu a nivell jurídic que té en aquests moments l'Ajuntament d'Alcoi?

LZ. A nivell jurídic i econòmic el tema més important a resoldre en aquests moments és el Bulevard, per la seua quantia (27 milions d'euros). Això suposa que l'Ajuntament estiga endeutat moltíssims anys, si tenim en compte que el Pressupost d'un any són uns 45 milions per portar-ho tot endavant. A més es tracta d'un projecte que no és imprescindible, és evident que eixa zona s'ha d'urbanitzar i endreçar algun dia, però hui per hui no feia falta un projecte de 27 milions que en definitiva no és més que un vial, que es pot fer d'altres maneres i adaptar-lo al Pressupost. Ara mateixa s'està estudiant aquesta qüestió per vore en quins termes es fa la resolució contractual per a que el contracte es puga rescindir amb el menor cost per a l'Ajuntament.

LV. Hi ha molta gent que es pregunta fins on haguérem arribat si el PP haguera revalidat la seua majoria absoluta. Quin futur ens esperava als Jutjats si açò haguera passat?

LZ. Ací anava fent-se la "bola" gran, els deutes anaven creixent i fent malabarismes anaven pagant-se les coses. Com que pels conflictes interns del PP l'ajuda tampoc arribava des de la Conselleria, doncs han anat assumint-se molts projectes (Palau de Justícia, Teatre Calderón) que no tocaven perquè la competència era de la Generalitat. Ací ha faltat un polígon i no l'han fet, no s'ha parlat amb els empresaris per a res. I a més totes les grans obres que s'han fet les han executades empreses de fóra de la ciutat. O siga que la preocupació per l'empresariat alcoià que tant manifesten ara, no l'han demostrada durant tants anys perquè ni han solucionat els seus problemes ni tampoc els han donat l'oportunitat de treballar en altres obres i s'ho han emportat grans empreses de fóra.

En definitiva, ens hem gastat els diners en projectes que no tocaven i han sumit a la ciutat en una letargia ajudada per la crisi. Però prèviament a la crisi, eixe esperit emprenedor que ha tingut la ciutat a tots els nivells (econòmic, cultural...) ha desaparegut completament.

LV. Després d'haver vist amb els teus ulls tots els documents i informes, has vist tants desgavells com ens imaginem o els informes sempre ho han avalat tot?

LZ. Ells intentaven que tots els expedients, més o menys, estigueren correctament informats. Si no els agradaven els informes de la casa perquè eren negatius, acudien al seu despatx al qual pagaven una iguala (taxa fixa tots els anys) i els informes aleshores els permetien fer les accions que ells volgueren. Amb això no dic que aquests informes foren contraris a dret, però és curiós que de sobte els informes quadraren quan estaven fets per un despatx extern. Això no és que estiga mal, però ti tu ací tens un gabinet jurídic no s'ha d'acudir sempre a un extern. Sabem, perquè nosaltres també ho estem fent, que per a determinats temes més específics és necessari tirar mà d'aquest servei, però no sempre per justificar allò que els tècnics de l'Ajuntament no aproven.

Coses rares se n'han vist, moltes, coses denunciables de moment no. Però tots els dies ens sorprèn alguna cosa nova, així és que no sabem si més avant podrà eixir o no.

De tota manera aquest Govern sempre ha dit, per exemple amb el tema de la Rosaleda, que es farà una comissió per determinar què va passar ahí entre la gents de la casa i els càrrecs polítics. I així anem a depurar-ho tot.

LV. Eres, per tant, partidària de demanar responsabilitats civils (ja no tant polítiques perquè ja les han patides) per les seues decisions?

LZ. Jo considere que el representant polític està per vetlar per l'ordre públic i els interessos del ciutadà, que és qui paga. Si un càrrec no complix les urnes el sancionaran, però si tens a més responsabilitat d'altre calibre jo pense que el polític no està al marge del bé i del mal. Ha de complir amb la seua feina com tots els altres treballadors. Som conscients de que el polític segueix unes directrius, que poden agradar o no i que es poden equivocar o no, però si les teues accions traspassen una barrera aleshores s'han de depurar responsabilitats. O al menys s'ha de celebrar una comissió informativa per vore què ha passat.

La gent està desencantada amb la política entre altres coses per aquest motiu. Ací han passat molts anys i els polítics han fet i desfet totalment al marge de tot. Però açò ha de canviar i els polítics han de començar a respondre per la seua gestió a tots els nivells.

LV. Si observem un mapa d'Alcoi i situem tots els punts on han hagut conflictes urbanístics, comprovem que per a ser una ciutat tan menuda està molt estigmatitzada per temes urbanístic des de fa mols anys enrere (Serelles, Santiago Payà, Edifici de la Font Roja, Llotja de Sant Jordi...). Com s'explica açò o quina lectura fas?

LZ. Vull pensar que totes les coses es fan pel bé de la ciutat, el problema és calcular altres variables com si és el moment idoni, si eixe projecte és necessari en un determinat moment, si per fer això estàs deixant de fer altres coses i sobretot si el procediment és clar i transparent. Per exemple en la Llotja de Sant Jordi (per posar un exemple socialista), tots sabem que no es podrà legalitzar perquè és un projecte al què li falten coses. Però és un projecte que queda ahí, que està sent utilitzat i que si es poguera concedir la llicència estaria tot solucionat. Però per exemple el tema del Palau de Justícia, quina falta ens feia assumir eixe projecte? Evidentment tant el personal treballador com els justiciables i usuaris el necessitaven, però no així, hem assumit un projecte que no era nostre i a més sense cap tipus de conveni.

I quan, amb el tema dels Jutjats i altres, empres la filosofia del 'Açò ho pague jo', al final et preguntes què hi ha darrere d'això. Per què ho volíem pagar tot? Perquè al cap i a la fi ni tan sols s'ha pagat ja que està tot pendent. Quin interès hi ha darrere de fer tots aquests projectes que tampoc ens han servit per a res? Sempre acabes pensant mal.

LV. Per últim, i ja sabent com està la situació, quina serà la línia a seguir a partir d'ara des de Règim Jurídic per tal que no tornen a passar coses de difícil explicació?

LZ. Abans d'entrar nosaltres ací hi havia un gran descontrol en Règim Jurídic. De fet en Intervenció, que és on arriben les factures dels advocats, havien d'anar per tots els departaments per vore a qui corresponia. Ara hem fet una base de dades que arreplega des del departament que inicia un procés fins la factura final, tot el procés tant a nivell jurídic (demandes, sentències...) fins el final i la seua factura. I tot, sempre, amb un Pressupost. Això ens serveix per a saber controlar el gasto i per a fer el Pressupost de l'any següent, ja que els processos poden durar diversos anys.

També s'ha centralitzat tot. Abans cada departament podia contractar al seu advocat de torn i seguir el seu procés. Ara això ja no passarà, des de Secretaria hi ha un Registre en el qual qualsevol de nosaltres que necessite un advocat per defensar el que siga envia una sol·licitud i des d'allí ja valorem. Si és un tema que poden resoldre amb els lletrats de la casa no ens costa res. Si és un tema que es pot defendre a través del Conveni amb el Col·legi d'Advocats sabem que com a molt ens costarà 3.000 euros. I per últim, si es una cosa més gran (com Serelles), doncs ja hauríem de recórrer a algun gabinet extern. Però com que no és la voluntat d'aquest Govern reprendre obres faraòniques ni anar a contra-corrent de les lleis, doncs sabem que no tindrem despeses d'aquest tipus. Només haurem de solucionat el que ja està en marxa.

La màxima és no clavar-se en embolics. Quan no tinguem raó ho assumirem i no anirem endavant, és molt fàcil.