Massa imatges i poca llum

Mesos abans de que comencés aquesta nova aventura en la qual ens va embarcar la nostra estimada Conselleria, de la mà de la nostra Trini Miró, la mateixa Consellera va afirmar que Alcoi es convertiria en un punt de referència cultural i que per la ciutat passarien (declaracions fetes sempre extraoficialment) més de 500.000 persones. Ara, en quin 'camí' han quedat atrapades aquestes persones que no han sabut arribar fins Alcoi?

Ningú, ni el propi Toni Francés, dubta en aquest punt de la bona fe de l'ex Consellera amb el seu poble. Però sí del resultat i de la conveniència d'aquesta inversió, i ara amb més motius que mai.

Quan la crisi era més que evident, i les inversions arribaven a la comarca amb conta-gotes, la Generalitat Valenciana va decidir gastar-se a Alcoi més de 10 milions d'euros. I tot per a fer de la ciutat un pol d'atracció turística i, de passada, recuperar un poc el nostre patrimoni que mai no ens ve malament.

El problema és que es va desenfocar el seu objectiu. Alcoi mai no ha sigut una ciutat turística, i no per falta d'atractius. Un poble com el nostre, epicentre únic al País Valencià de la Revolució Industrial i de la lluita de la classe obrera, no pot pretendre convertir-se en centre turístic valent-se del seu patrimoni religiós, comparable a qualsevol altra ciutat per passar quasi desapercebut.

Mentre el Molinar cau a trossos, Tossals i Molins s'ompli d'esbarzers, i el centre d'Alcoi, model de la vida dels patrons i dels obrers, llueix parets cada vegada més ennegrides, el nostre Govern autonòmic es va gastar més de 10 milions d'euros per intentar fer d'Alcoi la ciutat que mai podrà ser si la política amb seny no fa aparició.

I així s'ha confirmat amb una ridícula xifra de visitants que no arriba als 200.000. Com ridícul ha sigut que s'hagen sumat les més de 100.000 persones que en només 3 o 4 dies van passar pel Palau Comtal de Cocentaina durant la Fira, per fer-nos creure que l'èxit era major. Més haguera valgut no saber la comparativa, perquè de fet no fa sinó enfonsar més els 'Camins d'Art' alcoians.

I ara, Alcoi és un poble més turístic d'ençà que la Llum de les Imatges va fer la seua aparició? Açò deuria estar pensant el propi Toni Francés, que es va limitar a agrair a la Conselleria i a Trini en particular la inversió feta a Alcoi. Possiblement per dins li recorrien moltes preguntes que no va fer, com ara: no podria la Generalitat haver-nos pagat al dia la inversió feta al nou Palau de Justícia i esmortida de les butxaques de tots els alcoians? No podria la Generalitat pagar el que deu als centres educatius de la ciutat, o a AFIEM, per exemple? No podria la Generalitat fer força per reobrir el CADA? No podria el Govern de Fabra, si de treballar pel Patrimoni es tracta, involucrar-se en la recuperació de les infraestructures industrials que són úniques a Alcoi?

És clar, podria això i moltes coses més. Però sovint ens falta, els falta, una mica de llum i ens sobren, els sobren, moltes imatges i titulars.