Molt més que un cementeri

"El cementeri és una font històrica més, és un museu a l'aire lliure de microarquitectura, escultura, pintura, vidrieres o forges", explica Beneyto, destacant que en el cas d'Alcoi mereix ser declarat com Bé d'Interès Cultural (BIC) i integrar-se en la Ruta europea de cementeris patrimonials, al costat dels de Montjuïc a Barcelona, Budapest, París o València, entre d'altres.

Segons aquesta historiadora, destaquen en el cas d'Alcoi les tres galeries subterrànies, de Sant Sever, Sant Fabià i Sant Antoni, construïdes a finals del segle XIX i que són un element únic en tota Espanya. Galeries que van suposar un avanç en l'època, en projectar-se per a millorar les condicions de les sepultures i aprofitar millor el terreny.

L'enginyer Enrique Vilaplana, responsable del planejament de l'Eixample d'Alcoi, va ser el responsable d'aquesta obra, de caràcter funcional. Altres arquitectes i artistes alcoians, responsables de les obres modernistes i del moment en la ciutat, com Timoteo Briet, Vicente Pascual, Lorenzo Ridaura o Fernando Cabrera, van deixar el seu segell en el cementeri, especialment en els panteons dels principals industrials i burgesos.

Beneyto explica que han datat uns 45 panteons que sobreixen per la seua arquitectura, principalment de caràcter eclèctic, encara que hi ha diversos purament modernistes. Entre ells, un singular panteó neoegipci, diversos més d'estil sezession i un de modernista especialment impactant, el construït en 1900 per diversos artistes per a Agustín Gisbert, propietari de la cèlebre Casa del Pavo, principal exponent del modernisme a Alcoi.

Igualment singulars són els hipogeus, petits panteons adossats entre ells i a la roca, projectats a Alcoi per Timoteo Briet, a semblança d'altres construccions en el camp de Montjuïc.

Com en l'Alcoi de la Revolució industrial, en el seu cementeri hi havia sepultures de totes les classes socials, clarament diferenciades. Els menys poderosos eren enterrats en nínxols o en fosses comunes, i fins i tot els ateus van tindre un espai reservat en el lloc des del primer dia, com també els militars o els religiosos. Aquests espais, no per menys pomposos deixen de tenir la seua importància històrica.

Projecte municipal
Coneixedor de l'interès arquitectònic del cementeri, el regidor de Turisme d'Alcoi, Fernando Pastor, ha previst la confecció d'un tríptic informatiu sobre els atractius del mateix, de la mà de tots dos historiadors.

"Hem detectat que diverses persones s'interessen en l'oficina de turisme pel cementeri, i sabem que conté art, per la qual cosa volem oferir informació del mateix. És un producte interessant, encara que no massiu", explica Pastor. El regidor afegeix que és obligatori, de cara a pensar en la promoció del cementeri, "la serietat del lloc", ja que roman en ús en l'actualitat.

Conegut el treball de Beneyto, que l'està ampliant per a convertir-lo en tesi doctoral, un segon pas podria ser la declaració de BIC del cementeri, la qual cosa permetria la conservació a llarg termini d'alguns d'aquests panteons i tombes del segle XIX. La majoria d'elles acusa el pas dels anys i un dels panteons, de caràcter neogòtic, està amenaçat de ruïna, completament abandonat.

Més informació
Podeu consultar un altre article