Morales, el millor porter de la Segona B (i podria ser de Primera)

Em declare amant del futbol; de l'esport, de la passió, dels valors, dels amics que he fet i faré... Sempre m'han dit que si hagués invertit l'interés que tinc per l'esport Rei en l'astrofísica o l'antropologia, seria ara -com a mínim- ministre. Visc el futbol amb la il.lusió d'un infant i m'ho prenc com una religió inofensiva i -insistisc- passional. Per suposat, sóc del Deportivo Alcoyano per damunt de Barça, Madrides o Atléticos. Viure l'ambient al Collao o conéixer esportistes com ara el porter del Badalona, Morales, alimenta el meu amor pels colors blanc i blaus i per la pilota de cuir.

No em vaig poder resistir diumenge i en acabar el partit, vaig anar tot directe a Morales, el porter del Badalona, per donar-li la mà: "Morales, ets el millor porter que he vist mai". Em va eixir de l'ànima. El veterà esportista, molt amable, em va desitjar sort: "Suerte, que os vaya bien. Esperemos jugar el play off los dos equipos". Morales és un tipo que podria jugar en Primera divisió. Ara ja té 40 anys i sembla impossible. Desconec la raó per la qual no ha jugat en Primera, segurament perquè s'estimava més estar a prop de sa casa i dels seus abans que sotmés a l'estrés d'eixa categoria. No el conec, però Morales té pinta de ser un tipo humil a qui li agrada jugar al futbol, i ja està. Per a mi és un referent, un model d'esportista a seguir -insistisc-: humil, treballador i dedicat a la seua faena.

No és que vulga jo elevar-ho als altars perquè sí. La prova la van poder veure en directe els que van pujar al Collao. En acabar el partit, xiquets, joves i majors li demanaren fotos i li 'xocaren' la mà. A Ronaldinho el van aplaudir al Bernabéu, i a Iniesta en cada camp d'Espanya. A El Collao, ho van fer amb Morales.

Reconec que el vaig odiar -a Morales-, sobretot quan jugava al Sant Andreu. L'última vegada, com a porter dels quadribarrats els vam guanyar a sa casa, però en va traure un cabàs de balons de la línia de fons. Després al Badalona, ens les ha fetes de tots els colors. L'any passat semblava Buffon i diumenge, un gat montés. Una barbaritat. És el nostre malson particular.

Però sempre arriba un moment -en clau d'esport- en què la qualitat humana i professional de l'enemic es transforma en admiració.
Morales.

Ets el millor -amb permís de Marc Martinez i Miguel-.