La seva tasca està molt enfocada també en la prevenció del ciberassetjament: “Solc treballar els perills de les tecnologies, done consells i quasi sempre que done una xarrada, detecte algun cas”.
La localitat treballa amb xarrades impartides per un Agent de la Policia Local, la detecció i prevenció d'aquestes conductes i ho fa posant el focus amb les víctimes, assetjadors i observadors.
El pròxim 2 de maig se celebra el Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar i des de Muro treballen ja als centres educatius de la localitat, no sols per celebrar aquesta data al llarg de tot el mes d’abril, sinó també per realitzar una prevenció i detecció de casos al llarg de tot el curs escolar.
No hi ha un perfil concret. La persona que pateix assetjament pot ser qualsevol. De vegades, el xiquet o xiqueta que el pateix té un trastorn de la parla (li costa pronunciar la S o la R), o és una persona tímida i callada, però altres, es caracteritza per ser bon estudiant i traure boníssimes notes i tindre una personalitat excel·lent i pateix assetjament per un tema de gelosia. Així, ho explica Rafa Molina, Agent de la Policia Local de Muro, que s’encarrega d’impartir les xarrades als col·legis de primària del municipi.
En canvi, sí hi ha un perfil de la persona que exerceix assetjament. Sol ser un xiquet o xiqueta amb un context familiar complicat, moltes vegades desestructurat i una falta evidnet d'empatía. Ells i elles adopten rols que viuen a casa (els criden, els maltracten psicològicament, reben violència física o una falta evident d’atenció). Quan arriben a l’escola, repeteixen aquest patró.
Molina, a les xarrades explica que és l’assetjament i l’alumnat que el pateix comença per sentir-se identificat i després de la xarrada, s’arrimen a ell plorant i demanant auxili. Moltes vegades els docents no sabien ni que l’assetjament s’estava produint. Per a aquest agent de la Policia, tant important és treballar amb la víctima i la seva identificació, com amb l’assetjador/a i el grup observador: “Son el grup més nombrós, els que veuen el que passa. També hi ha un treball amb ells. Explicar-los que si veuen alguna conducta, no sols han de mirar sinó que han d’actuar per poder erradicar i que es posen de part de la víctima i no de l’assetjador/a”.
La seva tasca està molt enfocada també en la prevenció del ciberassetjament: “Solc treballar els perills de les tecnologies, done consells i quasi sempre que done una xarrada, detecte algun cas”.
El policia destaca que hui en dia els xiquets i xiquetes volen ser youtubers: “Açò fa que moltes vegades es fiquen davant d’una càmera sent menors d’edat i s’exposen per parlar de temes diversos, com el futbol, etc., també juguen a la play i estableixen comunicació amb altres persones sense saber segur amb qui parlen. Tot açò té un risc que he de transmetre”.
La prevenció és clau, i Molina ho té clar, l’educació base ha de partir de casa i l’empatia és fonamental: “Estem vertaderament davant una xacra social perquè les famílies de fills assetjadors moltes vegades no volen saber res i és molt difícil poder treballar amb l’alumnat així”. És important, també, segons explica l'agent, no culpabilitzar la conducta de l'assetjador, sino anar a buscar l'orige i treballar amb ells i elles per a que cobreisquen les carències de les que parteix el comportament i fent-los sentir útils.
Com a famílies, assegura, cal prestar atenció als fills: “vivim molt ràpid i de vegades el clima a casa no és lo suficientment càlid per a que es puguen expressar i també restem importància als problemes dels xiquets i xiquetes i els fem secundaris, sense entendre que per a ells i elles és un vertader patiment, cal prestar atenció”.
Els docents, també han de crear aquest clima de confiança a l’aula, explica Molina, que en el passat ha sigut mestre: “Els docents son els primers que ho veuen i han d’adoptar les mesures estipulades pel protocol de Conselleria”.
Les xarrades s’impartixen des de 3er fins a 6é de primària, un moment evolutiu que permet la comprensió de la problemàtica i també l’adquisició de qüestions emocionals complexes i de relació amb els altres.
La tasca preventiva té lloc gràcies a la coordinació de la Policia Local i l’Ajuntament de Muro i son els propis centres educatius els qui demanen ajuda per poder fer front a aquesta problemàtica.