Neu, xarxes socials i Periodisme
Reconèixer les errades i entonar el mea culpa. Conceptes poc habituals en el segle en el qual estem i en la Societat en la qual ens criem. És cert, ens hem equivocat i hem publicat unes fotos de la neu que no eren reals. I en realitat no té secret la qüestió, només cal contrastar com diuen els manuals del bon Periodisme. Ho hem fet, ens hem refiat i l'hem cagada. Per a compensar, hem fet tres coses: aprendre un poc més de l'experiència (fins el 100 anys podem), reconèixer que ens hem equivocat, i sobretot, anar personalment a la Carrasqueta per confirmar que, en efecte, DE MOMENT, no ha nevat.
És el que té el mal anomenat 'Periodisme ciutadà'; qualsevol persona armada amb un telèfon mòbil és capaç de fer una foto, pujar-la a les xarxes i informar al món. Tots som periodistes, d'alguna manera. Però això no és de veres. Ser Periodista és molt més, i darrere de la professió i dels anys a la Facultat, hi ha molta experiència. A aquesta premissa del Periodisme actual, cal afegir la de la immediatesa. Estem quasi obliats a publicar com més aviat millor perquè les xarxes socials i els canals WhatsApp se'n facen ressò rapidíssimament. Risc número 2 que hem comés.
A tots ens pot passar. De fet a AM li ha passat aquest dimarts. Tot i contrastar la font i confiar amb ella, està clar que com anar al 'lloc dels fets' i xafar el terreny no hi ha res. No ens podem fiar de les xarxes, del que circula pels canals de missatgeria, quasi tampoc de les fonts oficials. Cal anar 'al puesto'.
Avança la tecnologia, el Periodisme ciutadà, la hiper-informació i la immediatesa. Però hi ha una cosa que roman impertorbable des que el Periodisme és Periodisme: Contrastar molt i molt les fonts. Ens hem refiat de la nostra font i ens hem enganyat. Per compensar-ho hem aplicat el manual de Periodisme i hem anat a La Carrasqueta, i en efecte, allà dalt, no nevava. Missió complida.
Per cert, a Alcoi comença a nevar. Són les 17:54 del dimarts i ho veig per la finestra. L'òbric, trac la mà, la toque... està nevant.