Nico Sánchez: "Anímicament estic com si un camió haguera passat per damunt de mi"

Un adéu que posa el punt final a una segona etapa que ha durat tres temporades, amb un ascens i un descens a la mateixa categoria, la lliga EBA. Des d’Ara Vall d’Albaida hem entrevistat al màxim responsable del sènior masculí del Martínez Valls estes últimes tres temporades.

-Nico, Què t’ha dut a deixar la nau del Martínez Valls?

-No hi ha un únic motiu. Per un costat, fa cinc anys com a director esportiu entre Benidorm i Ontinyent, un lustre fent gestió. I enguany tota la gent que es dediquem a gestió hem acabat cremats perquè el treball s’ha triplicat. Si a això, li sumem la temporada en EBA, anímicament em trobe com si m’hagués passat un camió per damunt de mi. Per tant, ara mateix no tinc ganes de baixar a entrenar, vull descansar. En cas d’haver-me plantejat quedar-me, haguera estat sols com a entrenador. Per altre costat, la temporada m’ha deixat fet pols. Al final, he intentat ser honest amb el club que sempre m’ha tractat molt bé, m’ha valorat i apreciat. No obstant això, continuaré amb l’escola d’estiu i parlant amb la junta directiva cercant un substitut.

-La teua ment demana entrenar en altre club la pròxima campanya?

-El meu treball és ser entrenador. Si em preguntes si entrenaré, et dic que sí. On? Ni idea. El fet de fer pública la meua decisió esta setmana és perquè a València i a tots els llocs comencen a menejar-se els equips i els fitxatges.

-Nico, tornem al principi d’aquesta temporada la qual es presentava per a gaudir, però ha sigut una temporada…

-Per a patir. És així, també és veritat que, enfocat d'una altra forma, també ha sigut una temporada per a aprendre. Estic convençut que en la nostra plantilla hi ha jugadors que no havien trepitjat una categoria com la lliga EBA, com a molt, havien jugat en nacional, i jo crec que per a ells ha sigut un any d'aprenentatge. Patir sobretot perquè valorem la victòria i clar, victòria enguany, ha sigut un concepte molt poc visitat pel pavelló d'Ontinyent i per altres pavellons que hem visitat, per la qual cosa, evidentment, hem patit molt.

- Tal vegada eixe siga el motiu de voler repescar la plaça en lliga EBA.

-Sí, n’estic segur. La directiva ho pensa així i jo també perquè crec que l'afició s’ho mereix. Tant de bo hi haja un aforament constant, encara que siga amb un màxim 500 persones durant tota la temporada. Perquè clar, hi ha hagut tantes vivències aquest últim any que no les pots resumir en una, amb etapes sense públic, altres d'aforament amb màxim 150 persones. LLavors desitge que hi haja una continuïtat perquè la gent puga gaudir.

- Si pogueres canviar alguna cosa, què seria?

-Aquesta pregunta és la que em faig jo com a entrenador. En la part tècnica no canviaria res, ho deixaria com està perquè no és el problema. En la part de direcció de grup les decisions que vaig prendre, les tornaria a prendre. Potser, sent autocrític és que la plantilla d'entrada era molt bonica, perquè eren jugadors de la casa, però sabíem que podria fer aigües en qualsevol moment.

- S'han perdut partits absurdament Si s'haguera guanyat un parell de confrontacions que es perderen incomprensiblement, hauria canviat tot?

-Totalment. S'han perdut quatre partits de dos punts, l'Alcora, Torrent, Tavernes i Lucentum. I s'han perdut dos partits en la pròrroga. No sé si algun més entre un i tres punts. Quatre de dos punts, tenint el tir per a solucionar-lo. A Carolinas en la pròrroga anàvem dos punts dalt, ens van agafar dos rebots en atac, vam fer falta, van anotar els tirs lliures, atacarem i fallarem. Hem tingut moltes opcions.

- I què ha fallat, inexperiència, nerviosisme, actitud?

- D'una banda, sí que és cert que hi ha hagut inexperiència. Per exemple, el nivell dels nostres jugadors no és inferior als de Godella, Port de Sagunt o Claret. Ha estat una qüestió d'inexperiència del nostre equip. Quan començàrem a setembre només Iborra i Félix Climent havien jugat un poc en EBA. A diferència nostra, un exemple és l'Aldaia, no és un equip de nivell, però tots els jugadors fa diversos anys que juguen junts a lliga EBA. Llavors adquireixen una experiència. A nosaltres en aquest sentit se'ns ha notat. D'altra banda, tots els condicionants que hi ha hagut i la dinàmica: quan tot va malament i la dinàmica és negativa, eixa pilota que sol entrar, s'ix. I com has dit: dos partits guanyats hauria canviat tot,

- Perdeu un partit, perdeu un altre… com es gestiona un vestuari així?

- En l'època en la qual es perdia després d'haver parat un mes, al principi, l'enfocava com un procés en el qual recuperàrem el físic, les sensacions i després competirem. Què va passar quan això no va arribar? Vaig començar a ser més exigent. Aleshores va ser quan vaig decidir tallar a dos jugadors. Ho vaig parlar amb la directiva, ho vaig parlar amb ells, no eren culpables de la marxa de l'equip. Els resultats no eren culpa seua, però la seua actitud no era l'adequada per a eixe moment. No ho vaig fer per a causar un efecte en l'equip, ho vaig fer perquè la seua actitud no anava a canviar. Crec que amb el temps ells reconeixeran que la seua actitud no era la més adequada. També vaig veure en el meu equip, en general, és que ningú assumia responsabilitats i hem sigut un equip perdedor per això: perquè la culpa en defensa sempre era d'un altre i quan no es feia un atac, era culpa d'un altre. I això és el que ens ha llastrat com a grup. Perquè en un col·lectiu humà, el que has de fer és assumir la teua part de responsabilitat i si en defensa, en bàsquet, si jo assumisc la meua part de responsabilitat, fins i tot col·labore amb els altres, el conjunt és sòlid. En cas contrari, tinc un problema com a equip”.

-Perdeu partits, ve la Covid, dos jugadors que se’n van, arriben altres de nous, tot són problemes. Arribares a pensar en algun moment en tirar la tovallola?

- Sí, a dimitir. Jo vaig arribar a parlar amb el president i amb un dels directius i els vaig plantejar, que si la situació no millorava, havia de deixar-ho. Ells em van dir que ni parlar. Jo els vaig agrair la confiança, però quan ho vaig dir ho vaig fer honestament, perquè ja no saps què fer, has provat moltes coses i no ha eixit res bé.

- S’haguera pogut fer molt més amb un planter amb poca experiència com aquest?

- Sí, en altres circumstàncies. Fa poc ho parlava amb Nacho Castelló, amb el capità, em recordava el partit de Cartagena a casa, la pròrroga. Nacho pensa que si aquell partit l'haguérem guanyat, hauríem canviat l'expectativa de l'equip, perquè després a Gandia no es va jugar malament i ja estava el brot”.

- Alguna decepció?

- La decepció va en funció de les expectatives i jo sóc bastant realista sobre aquest tema. Quan veig el meu entorn, ajuste bastant bé les expectatives i en aquest sentit no he tingut cap decepció.

- Alguna sorpresa grata?

- Per a mi Quique Pérez és molt bon jugador, espere que es quede ací molts anys i crec que la seua evolució ha sigut bona i més un xaval tan jove, en un entorn hostil, com el que hem viscut enguany. Crec que ell ha sigut la sorpresa més grata que hem tingut”.

- Tu sempre has dit que un dels objectius era donar espai a la gent de casa. Hem tingut a Pepe Soriano, Gonzalo i part de la temporada a Jorge Mancebo y Jorge Soler. Hi ha nivell en la pedrera per poder jugar en EBA?

- Sí. A més, amb el tema de la Covid no hem pogut pujar júniors o sèniors com haguérem volgut. Per darrere, ha pujat a entrenar Nelo, alguna vegada, però puntualment per tema de protocol. I en el júnior hi ha jugadors interessants. Per desgràcia, quan passen a la universitat se’n van, però crec que hi ha nivell de jugadors per a estar en EBA”.

-Tornaràs?

- Jo em considere d'Ontinyent, és una de les meues cases, i aquesta és la meua segona etapa. Jo sempre he pensat que Ontinyent pot ser un dels meus destins, fins i tot per a viure.