No li compliquem la vida als rastrejadors

Hem d'estar animats, perquè anem en bon camí. El primer objectiu per a superar aquesta crisi del coronavirus està complit: no col·lapsar els hospitals. Sé que la situació és desigual a tota Espanya, però en les nostres comarques sabem que l'Hospital està lliure de casos greus, i controla els pocs positius que encara arriben. No tindrem mai prou aplaudiments per a metges, infermeres, TCAEs, zeladors i resta de personal que s'ha deixat la pell perquè hui puga dir que l'Hospital està bé. I continuen al peu del canyó, per la possibilitat que se'ns vaja el cap amb la desescalada. La paraula 'gràcies' es queda curta.

I mentre a l'Hospital mantenen la posició de preparats, part de la pressió passa a altre grup de sanitaris, els que estan als Centres de Salut, que s'encarreguen ara de controlar i fer seguiment, no sols dels casos positius, sinó també dels seus contactes, per tal de controlar qualsevol potencial rebrot. Tot perquè puguem continuar amb aquesta desescalada i recuperar un poc de vida al carrer. O siga, ho fan per nosaltres.

Ens han obert un poc les portes perquè el confinament també amenaçava en afectar-nos greument, tant socialment com econòmicament. I ens deixen reunir-nos en xicotets grups, anar a comprar al comerç local, fer-se una cervesa al barri o visitar a la família i amics. En definitiva, ens deixen recuperar un poc de vida, i tots ho agraïm. Però en responsabilitat, en xicotets grups, evitant aglomeracions, i fent coses que encara que ningú ho diga, són òbvies: no eixir ni quedar si ens trobem malament, no entrar en un lloc on ja hi ha massa gent, no seure en una terrassa amb l'aforament cobert, no forçar abraçaments, o no passejar sense mascareta en llocs on et creues amb altres vianants a menys de dos metres. Mesures que no volen restringir la nostra llibertat, sinó que estan, i perdoneu l'expressió, per a no fotre-li la vida als rastrejadors. En el cas de, per mala sort, contagiar-te, que li pugues dir que has estat amb 30 persones els últims dies, i no en 300. És a dir, números baixets i controlables, perquè no hàgem de fer marxa enrere.

És probable que, com tots esperem, passem a la fase 2 aquest 1 de juny, i ens permetran ser més gent reunida, anar un poc més lluny, o comprar en tendes més grans. Perfecte, som responsables i podem fer-ho en cap, però a més, pensant en no fer-li més complicada la vida als rastrejadors.