Oliveres i ametllers, els arbres més afectats a les comarques per la fauna salvatge
Els danys causats no sols afecten els cultius, sinó que també estan provocant accidents de trànsit, i el risc de transmissió de malalties a altres espècies animals.
Un estudi realitzat per la Unió Llauradora i Ramadera evidencia la problemàtica per a l'agricultura de la zona per les pèrdues econòmiques i de collita que generen animals com cèrvols, arruís o muflons.
La Unió Llauradora i Ramadera acaba de llançar el resultat d’un estudi sobre els efectes que cada any causa la fauna salvatge sobre l’agricultura. Aquest estudi s’ha centrat a les Muntanyes d’Alacant i ha quantificat les pèrdues generals en 10 milions d’euros.
L’Alcoià i El Comtat son dos zones de la província on es concentren especialment aquestes pèrdues, que principalment afecten oliveres en un 47%, ametllers en un 39% i altres arbres de fruites en un 13%.
El camps suporta a més una sequera considerable que posa en perill els cultius i a aquesta cal sumar a més, la presència de cérvols, muflons, arruís, etc. que estan causant un gran impacte econòmic i ambiental. Açò provoca pèrdua de collites i un increment de les despeses així com la necessitat de replantar aquells cultius damnificats. A més, els danys recurrents poden desincentivar als llauradors, reduint la productivitat i la viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles. Però, els danys causats no sols afecten els cultius, sinó que també estan provocant accidents de trànsit, i el risc de transmissió de malalties a altres espècies animals.
Cada tipus d’animal té preferència per un tipus de vegetació. Per exemple, en el cas dels cérvols, aquest preferixen els brots tendres i les fulles, pel que els arbres més afectats son els fruitals o les plantacions joves. Els muflons soles menjar cereals o hortalisses. L’arruí a més, no és ni un animal autòcton, doncs va ser introduït fa anys a la zona de Murcia i ve des del nord d’Àfrica.
Miguel Ángel García, agricultor afectat i y productor d’oli de LA UNIÓ en Benifallim ha explicat que “l’equilibri entre al conservació de la fauna cinegètica i la protecció de l’agricultura és un desafiament complexe, però que es pot dur a terme. La Muntanya d'Alacant, amb la seua rica biodiversitat i el seu important sector agrícola, pot servir com a model per a altres regions enfrontades a problemes similars". Segons l’agricultor, cal implementar estratègies de gestió des de la Conselleria de Medi Ambient que equilibren aquestes dos necessitats.