Pagar per mantenir els camps treballats: La Coordinadora d’Estudis Eòlics arriba també a la Diputació Provincial
L’entitat assegura que els bancals treballats van resultar importantíssims per tal de poder frenar (al servir de tallafocs) els incendis de Benasau-Penàguila aquest estiu i el de la Vall d’Ebo, ara fa dos anys.
Entenen que aquest órgan és essencial per fer possible la proposta a l'aglutinar als pobles rurals de l'interior de la província d'Alacant, on es troben gran part dels camps a llaurar.
La Coordinadora d’Estudis Eòlics de El Comtat segueix treballant per fer arribar la seua proposta de pagar 1000€ a l’any als agricultors per a que treballen les terres. Esta vegada han comunicat que la proposat l’han enviat a la Diputació d’Alacant, òrgan que aglutina els ajuntament rurals.
L’entitat assegura que els bancals treballats van resultar importantíssims per tal de poder frenar (al servir de tallafocs) els incendis de Benasau-Penàguila aquest estiu i el de la Vall d’Ebo, ara fa dos anys. Per aquest motiu, entre altres com la recuperació dels pobles rurals i la revitalització del territori, proposa a la Diputació Provincial que vote a favor de la iniciativa i es faça una declaració institucional al respecte.
Les característiques concretes de la proposta es recullen a continuació:
- Que les ajudes siguen per al minifundi, és a dir, cobrar com a màxim per 25ha
- Cobrar a raó de100 €/ha a l'any. Segons les nostres estimacions, això podria fer que molts llauradors cobraren 1000 € (les mitjanes diuen que les parcel·les agràries són d'1 a 10 hectàrees normalment) i això, suposaria només en la comarca del Comtat 1 milió d'euros a l'any, un terç del que ha costat apagar un petit incendi com el de Benasau.
- Treballar les terres no ha de voler dir que dels bancals es traga un rendiment econòmic. Això podria ser un efecte col·lateral magnífic, que la gent vulga fer les olives del bancal que acaben de desbrossar. Però no ha de ser una condició.
- Que les persones que no han deixat l'agricultura també siguen beneficiàries igualment, com a premi per l'esforç que han fet i que no compensarà el desembors econòmic que fan per tindre les terres en actiu, però que suposa una ajuda interessant.
- Que eixes subvencions no tributen a l'IRPF perquè sinó, molts dels primers destinataris, jubilats que mantenen l'agricultura per amor, no per rendibilitat, no podrien optar per tindre aleshores dos pagadors.
- Que les ajudes duren molts anys, perquè si no és així, no s'aconseguirà un revulsiu en la comarca per recuperar bancals erms.