Per on eixim de la crisi?

Els pressupostos de l'Ajuntament minven. La política del govern central, rendida a la gran banca, no fa més que reduir els diners disponibles. Aquest any, entre recursos propis i aliens (pocs), no hi ha més de 40 milions per fer front a un fum de competències. Però, per sobre de tot, per a fer front a la dramàtica situació que pateixen milers de famílies.

Ara que tot es posa en dubte, fins i tot la necessitat de les administracions i els polítics, és hora de reforçar la democràcia. Si existeix una raó de ser, aquesta és la de redistribució de la riquesa. L'Ajuntament difícilment pot compensar totes les injustícies, però por pal·liar-ne un bon grapat. Ara, com es fa això? Doncs, canviant radicalment les prioritats.

Si hi ha pocs recursos, aquests han d'anar a cobrir, en primer lloc, les necessitats més peremptòries. I si en sobren, podrem dedicar-nos a altres menester més, diguem-ne, superficials. Segur que ningú no posa en dubte aquest principi amb els seus propis diners. Però, per contra, els governs de torn semblen actuar sempre en sentit contrari.

Aterrem a Alcoi. Estem a les portes del segon pressupost d'aquest govern, precedit d'un procés participatiu incipient. I, després d'haver netejat bona part de la porqueria que es va deixar la dreta al calaixos, ha arribat el moment de dir algunes coses en veu alta.

Auditoria. Ja no es tracta únicament de retallades als serveis bàsics per part del govern central i autonòmic. El PP ha deixat l'Ajuntament prop de la indigència. Primer pel sistemàtic saqueig de les arques municipals dels Sedano, Pastor, Miró i companyia. Però també perquè la Generalitat s'ha proposat ofegar qualsevol proposta alternativa al monocolor de l'au carronyera.

No pretenc ser exhaustiu, però fa fredat pensar tot el que s'ha tirat al Bulevard, Serelles, La Rosaleda, el Calderón,... vaig a detindrem ací. Podeu imaginar que podríem fer pels 8.500 aturades i aturats amb els 10 milions d'euros que s'ha endut Ortiz per sobre cost? Això no pot quedar impune, cal actuar. El govern municipal ha d'enviar a fiscalia totes i cadascuna de les greus sospites que ara per ara tenim sobre la gestió del PP i l'enriquiment dels seus amics. Continuem considerant que el govern devia haver auditat els comptes, ara, com a mínim, ha d'investigar les qüestions més evidents.

Taxes i impostos. Després d'haver revisat la taxa de la recollida de residus, és hora de fer-ho amb la resta. Per a que hi haja redistribució, la recaptació ha de ser justa. En aquest sentit no hi ha res més injust que reclamar la contribució a qui no té per a menjar. Per això apostem per un IBI social, que compense amb subvencions el que han de pagar qui no arriba al salari mínim. I, això, mentre s'apliquen exempcions injustes a famílies nombroses amb recursos i entitats que, de cap manera, poden justificar no tenir ànim de lucre.

Però, al mateix temps, volem senyalar qui són els culpables. Ja estem farts de l'estafa bancària, de suportar que ens arruïnen per tapar enormes forats financers. Per això, exigim una taxa per als bancs que ocupen l'espai públic i posen en perill la seguretat ciutadana, ubicant part de la seua oficina al mig del carrer. És tracta només d'una mesura simbòlica, però és important que comencen a aportar part del que ens estan furtant.

Promoció econòmica. El principal problema social que mateix la nostra societat és l'atur. Una situació insostenible que recau sobre les classes popular més vulnerables i, cada vegada més, sobre una classe mitjana empobrida fins a la desesperació. Amb l'excusa de la competitivitat, el capital (i el govern) estan minvant els salaris i les condicions laborals fins a situacions de misèria i, això, gràcies al milionari exèrcit de reserva que pressiona els ocupats.

L'administració local ha de ser una eina útil per solucionar, en la mesura de les possibilitat, aquesta situació. Hem de destinar una partida important, i cada vegada més quantiosa, per posar en marxa un pla d'ocupació. Un projecte que incloga la inserció laboral dels més joves, ajudes a la contractació per aturats de llarga duració i el foment del cooperativisme.

Serveis socials. Si la manca d'ocupació és la raó de la crisi, les situacions d'extrema pobresa és la seua conseqüència més dolorosa. És imprescindible desenvolupar projectes al marge de la Generalitat. L'Ajuntament ha de posar en marxa un pla integral contra l'exclusió social. Identificar les necessitats més sagnants, dotar econòmicament una partida important i activar ajudes efectives per evitar la misèria. És insuportable la bretxa econòmica que amenaça amb trencar definitivament la nostra estructura social.

Educació. Si el PP, el partit podrit per la corrupció, ha fet una aposta decidida per fer desaparèixer l'estat del benestar, el govern municipal ha d'anar just en direcció contrària, per justícia. Per això, proposem la creació d'una escoleta infantil, al barri del l'Eixample, i la funcionalització de tots els treballadors. Que ningú no tinga temptacions privatitzadores.

Serveis públics. En aquest sentit, els serveis públics ha de ser el pilar bàsic sobre el que sostenir el govern. La situació dels autobusos és insostenible. És una vertadera estafa que en deu anys el cost s'haja multiplicat per tres, des de la seua adjudicació. Per això, és imprescindible denunciar els incompliments de l'empresa i realitzar un estudi sobre la recuperació del servei, per prestar-lo directament des de l'administració i reduir despeses.

Urbanisme. Un altre dels greus problemes que travessa la població a la nostra ciutat és sostenir hipoteques incompatibles amb l'actual situació econòmica. Per això, l'Ajuntament ha de valorar la possibilitat d'assumir hipoteques que els propietaris no puguen pagar, a canvi d'un lloguer social i la possibilitat de recuperació de la propietat sense les càrregues abusives dels bancs. Per això, cal constituir l'empresa municipal d'habitatge que gestione noves ajudes al lloguer (ara que la Generalitat es desentén), la construcció i promoció (per què no?) de nova construcció i, tot això, amb l'objectiu prioritari de recuperar un Centre Històric que, a hores d'ara, està en perill de desaparició.

Indústria. Ara, tot açò no són més que parxes per pal·liar una situació extrema. La política que ens traurà de la crisi passa per recuperar el teixit industrial. Caducades aquelles absurdes apostes per transformar la ciutat en un monocultiu de serveis, és hora de recuperar el nostre pilar econòmic fonamental. En primer lloc, modernitzant els espais industrials existents. Per ser competitius hem de millorar els accessos i, definitivament, solventar la qüestió de la fibra òptica i el gas. Però, paral·lelament s'ha de fer una aposta decidida per un gran polígon industrial comarcal, deixant de banda aquells somnis especulatius que posen en perill, fins i tot, l'aigua que ens abasteix.

Diego Fernández Vilaplana
Coordinador d'Esquerra Unida d'Alcoi