Pioneres (I)

Hui parlarem sobre dones pioneres a la història de la humanitat que, com molt bé saben, no seria igual sense les aportacions que han fet les dones al llarg dels anys, però que el patriarcat s'ha entestat a ocultar.

Començarem amb Teano de Crotona que va viure al segle IV abans de Crist. Va ser una matemàtica, filòsofa grega, esposa de Pitágoras i membre de l'escola pitagòrica. Se li atribueix haver escrit tractats de matemàtiques, física i medicina, i també sobre la proporció àuria. Es conserven fragments de les seues cartes.

Continuarem amb Aspàsia de Mileto (470 adc-410 adc) que ha passat a la història com una dona realment amb unes excel·lents dots de comunicació i persuasió, i també com una dona lliure, d'idees avançades que va aconseguir accedir a un grau d'influència i notorietat fins llavors reservat únicament als homes. El seu talent com a professora de retòrica apareix esmentat per nombrosos autors importants del Món Antic, com Plató, Xenofont, Plutarc o Ciceró, que van lloar les seues capacitats. Va fundar la seua cèlebre Escola per a Dones on les alumnes eren educades per ser lliures. Va ser comparada en prestigi i estil amb la de Safo.

Hipàrquia (del 350 al 280 a C) Va ser una de les primeres dones filòsofes que va conviure, malgrat la inicial oposició de la seua família, amb Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola cínica. Teodor l'Ateu, que es reia d'ella, li va preguntar per què no es dedicava a les tasques pròpies del seu sexe. Hipàrquia, conscient de què podia haver-hi de revolucionari en la seua actitud, li va respondre: "Creus que he fet malament a consagrar a l'estudi el temps que, pel meu sexe, hauria d'haver perdut com a teixidora?".

Avancem en el temps i ens trobem amb Lubna de Córdova (segle X, aproximadament) va ser una intel·lectual andalusina de la segona meitat del segle X, famosa pels seus coneixements en gramàtica i per la qualitat de la seua poesia. Va ser la secretària del califa de Còrdova, Al-Hàkam II, gran defensor de la cultura. A la biblioteca de Còrdova, Lubna era l'encarregada de reproduir, escriure i traduir molts manuscrits. També, juntament amb Hasday inb Xaprut, va ser la impulsora de la creació de la famosa biblioteca de Medina Azahara. Segons les cròniques àrabs, durant l'època d’Al Hàkam II, es podia trobar, en alguns dels ravals de la ciutat, més de 170 dones lletrades, encarregades de copiar llibres, una dada que ofereix una idea de la cultura, així com del paper de les dones durant el regnat d'aquest cultivat califa.
Ara anem amb Trótula de Ruggiero (1050-1097), fou una metgessa italiana. És la més famosa de les dones de l'escola mèdica salernitana. Trótula va ensenyar medicina a l'Escola de Salerm. Va escriure el tractat Passionibus Mulierum Curandorum ('Tractament de les malalties de les dones'). A més, junt amb el seu marit i els seus fills, va escriure l'enciclopèdia mèdica Practica brevis. Els seus estudis en l'àmbit de la ginecologia sobre mètodes per a reduir el dolor durant el part van ser seguits per molts metges. Durant el segle XIII, la fama de Trotula de Ruggiero es va escampar per tota Europa i els seus tractats s'estudiaven en les millors escoles de medicina. Es va convertir, així, en la primera dona a escriure i tractar sobre temes de ginecologia i obstetrícia.

Amb aquestes primeres cinc dones pioneres coneguem una mica millor la història de la humanitat. A poc a poc n'anirem coneguent més des d'aquest espai per a prendre consciència de la nostra genealogia femenina en la construcció del coneixement humà.