Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió
Pioneres X: Les compositores (I)
La música, com qualsevol art, no entén de sexes i, per tant, pot ser creat per dones i per homes. La diferència està, una vegada més en les oportunitats que uns i altres han tingut per a accedir a la formació i també a la creació d'art.
Hui anem a retrobar-nos amb algunes compositores que no han estat reconegudes per ser-ho i fins i tot, han estat amagades i robades les seues obres pels homes de la seua vida: germans, esposos, pares, etc.
Anem, doncs, a conéixer-ne a alguna d'elles:
Començarem amb Francesca Caccini, que va nàixer a la Itàlia dels Mèdici, en 1587, va ser una de les compositores més importants de la història i una de les primeres a compondre òperes, quan l'òpera estava naixent. El seu pare, que també era compositor, li va ensenyar l'art musical. Francesca, que parlava diversos idiomes, escrivia poemes, i tocava diversos instruments, va fundar una escola de cant tal qual com la coneixem ara. En la cort dels Mèdici, cobrava més que el seu pare i la seua fama es va estendre fins i tot fora de les fronteres italianes.
Francesca va escriure cinc òperes, quatre de les quals s'han perdut i només ha sobreviscut La liberazione di Ruggiero. Igualment va compondre obres religioses, seculars, vocals i instrumentals.
Continuarem Barbara Strozzi que va ser una cantant i compositora italiana que va nàixer en 1619. Es va especialitzar en les cantates que estaven apareixent igual que l'òpera. En el segle XVII molts compositors italians van escriure cantates, com Antonio Vivaldi, i Claudio Monteverdi. Però Bàrbara Strozzi va ser la que més cantates en el seu haver té de tots els compositors barrocs.
Entre les obres de Strozzi hi ha madrigals per a veus diverses, solos per a àries i música sacra. Mai no va intentar escriure una òpera sencera, però algunes de les seves cantates mostren els seus dots de compositora dramàtica
Ara anem amb Elizabeth Jaquet de la Guerre que va nàixer en 1665 enmig d'una família de músics a París. Des de molt xicoteta tocava el clau. Amb 5 anys va fer un concert al rei Lluís XIV qui va quedar fascinat amb la seua habilitat. Tan impressionat va quedar el Rei Sol que li va posar un sobrenom: la Xicoteta Meravella. La seua educació llavors va seguir a càrrec de Madame de Montespan fins que la cort es va mudar al nou palau de Versalles. A París, feia classes, concerts i componia. En el seu temps, va ser molt famosa. Va escriure obres de diversos gèneres, des de cantates, sonates, i ballets.
Fanny Mendelssonhm Hensel naix a Alemanya en 1805 i era la germana major de Félix Mendelssohn. Les dos criatures van gaudir de la música des de molt primerenca edat. Fanny va escriure més de 460 peces de música, la majoria per a piano. Encara que el seu espòs donava suport a la seua dedicació a la composició, va publicar molt poca música, ja que tant el seu pare com el seu germà creien que una dona no havia de publicar música. Fins i tot, algunes de les seues obres es van publicar sota el nom del seu germà Félix i fins fa pocs anys es pensaven que eren d'ell, com en tants altres casos.
Hui he dedicat aquest espai a compositores de música clàssica i dels segles entre el XVII i XIX, però encara en queden moltes més que descobrírem en la pròxima entrega de Pioneres.
I tornem a comprovar com d’injusta ha estat la història amb les dones ocultant el seu talent i oblidant donar-les a conéixer. Però veiem que han estat i han aportat coneixement, saviesa i art al món