Primer, l'Entrà...
Enguany, l'Entrà ha sigut més curta de l'habitual, i les sorpreses no han sigut excessives. Fins i tot s'han vist casos de filaes que seguien la banda dels anteriors amb la seua carrossa d'obertura, per tindre música. Diguen el que diguen, hi ha crisi, però Xixona està preparada per a tot, inclús per a la guerra!
Obrien els Llauradors cristians amb percussió i les seues mostres tradicionals: els burros, els trages típics xixonencs de rics i l'alcalde de la partida, Benjamín, al so de "Pas als maseros", de José María Valls Satorres. Els seguia una carrossa de dones segudes, bevent, i la dels capitans, Fernando i Borja, escoltats per la germana del primer, Esther Ferrándiz i la seua esquadra mixta, amb "Tabal i saragüells".
Tot seguit, arribaven els Contrabandistes, amb els trabucs, els arcabussos, les navalles i les dones amb vestits de volants i ventalls. Un clàssic, sense més, tancat pels Flares, Manolo i Pepe, els capitans. Els caps d'esquadra, com sempre, insuperables.
La Canyeta portà com a sorpresa la moda d'enguany: els arquers. Darrere del regiment de xiquets, mantingué les seues esquadres normals: xiques, joves, dones i veterans, amb l'afegit d'uns vestits molt carregats d'armadura argenta que lluïen molt, i unes xiques amb llances pel mateix camí.
Era el moment dels Cavallers del Cid, que obrien amb l'escut de la filà i uns peveters.,xiques repartint una epopeia sobre les capitanes i una carrossa amb els menuts. Arribaven uns arquers i un ballet amb combat i percussió, i darrere sis escuts heràldics portats per xicones, seguides per una impressionant carrossa en forma d'ariet a la qual anaven pujades les sis capitanes, també arqueres. Tancava la guàrdia personal de les capitanes, també arquers, però cuirassats, i l'esquadra dels Cavallers per antonomàsia: "Cavallers del Cid", amb "L'ambaixador cristià", de Rafael Mullor Grau.
Els nervis ja no existien: tot el peix estava venut. Era l'hora de la primera capitania de la nit, la cristiana, la Pirata, que arribava amb una bandera gegant i ritme de batucada. Els seguien diverses esquadres especials i un vaixell pirata replet de petits corsaris. Després, arribaven les joves amb un cavall batidor i una cap d'esquadra que sap ordenar les seues xiques i al mateix temps demostrar per què és la que mana. Amb un ballet començava a veure's que els capitans estaven ben a prop: arribaren uns ninots embruixats de pirates, unes calaveres encantades, i escoltats per la guàrdia, els dos capitans, damunt d'un vaixell fantasma, amb una calavera gegant darrere, amb braços, i fantasmes que es movien per la proa. Tot un espectacle.
Arribà l'hora dels moros. Els Marrocs també obrien amb percussió i trompetes, seguits per un tigre gegant amb xiquets darrere. Seguidament, les esquadres tradicionals, amb els vestits oficials, i dones i xiquetes amb diversos dissenys de boato. Els capitans, per la seua banda, anaven damunt d'un rinoceront gegant, amb muntura, seguits pels seus fidels i més propers tiradors.
Els Moros Vermells obrien amb una carrossa de xiquets i ones abillades amb vestits de plomes i tonalitats fúcsia. Després, arribaren els homes amb el vestit oficial, i seguidament una esquadra de xiques amb una vestimenta fosca i sòbria, però elegant., seguides per dos esquadres de piquers. Veterans i veteranes, amb "No ho faré més", de Vicent Català, tancaven.
Els Grocs portaven el bàsic i necessari per col·laborar a la batalla amb la resta de moros: dues esquadres de majors amb l'oficial, un parell de grups de dones, els xiquets i una esquadra especial de boato molt cridanera, amb temàtica imperial.
Els Kaimans sí arribaren fort: tot i que començaren exhibint el seu art, portant instruments musicals, de seguida una fila de tiradors ben uniformats, amb aparença de vigilants reials, obria pas. Preparats per a la lluita! De seguida, més tiradors, amb el trage oficial, i dones acompanyades per dos tiradors. Els moros, si per alguna cosa destaquen, és per la pólvora. Un poc de "relax" amb un ballet d'ADA Kabiles i tot seguit tres cavalls per anunciar l'arribada de la capitana i la banderera. Tancant, una esquadra de guerrers d'élite, protectors de les dues caps.
Arribava l'hora final. Els Moros Verds s'acosten a La Plaça. Prepararen, fins i tot, una història anacrònica sobre el per què dels capitans i com arribaren a Xixona. Començaren amb una porta de muralla, l'eixida per anar a Xixona. Els seguí un cap batidor sorprenent, que aconseguí vertaderes meravelles amb el seu company animal. Un cavall que acompanyava a la Mitja Lluna, l'esquadra més famosa de la filà. Arribaren carregaments de mercaderies i dones vestides d'un verd pàl·lid que inspirava tranquil·litat. La calma d'abans de la tormenta: més guerrers, amb pics, i un grup d'alabarders amb molta armadura, obrint camí a la carrossa dels xiquets. Dos esquadres de guerreres demostren la potència bèl·lica que aconsegueix, el segon dia de Festes, que Xixona arribe a mans musulmanes. Tot seguit, més tiradors, i una preciosa coreografia que simulava l'arribada a una torre a la vorera del mar. Quatre cavalls acompanyaven les dones del capità i el banderer. I, després d'una esquadra especial de negres, un simulacre de combat i penons i banderes, ells. Els més esperats de la nit, escoltats pels seus guerrers veterans, la Mitja Lluna i damunt d'una carrossa arrossegada per dos dromedaris.
Melancòlics, els capitans cristians i altres festers es sumaven, darrere de la banda dels capitans, amb "Voro", de José Vicente Egea Insa, per pujar una altra vegada fins al castell a l'Entrà. Fins al 2012, no ho tornaran a fer així. El seu compte enrere, de segur, ja l'han començat.