Quant són 178.000 euros?

Després d'aprovar les retribucions de la Corporació per a la legislatura, el plenari municipal alcoià aprova aquest dimecres la relació de càrrecs de confiança. Encara que el nou alcalde, el socialista Toni Francés, s'ha encarregat de presentar aquesta qüestió acompanyada d'una xifra positiva -estalvi anual de 178.000 euros- és inevitable l'obertura d'un debat al voltant del tema.

En primer terme, és important tindre en compte que, segons ens diuen des de dins, la situació econòmica de l'Ajuntament d'Alcoi és, com a poc, preocupant. Tenim un deute financer de 38 milions d'euros, un deute a proveïdors de nou milions i un dèficit que podria disparar-se als nou milions, el que seria un 20% del pressupost municipal.

Amb les dades en la mà, doncs, un estalvi anual de 178.000 euros és anecdòtic per a una Administració local com la d'Alcoi. A més, no sona especialment bé que el tripartit tinga un regidor alliberat més que l'anterior Govern del PP -el que representa un sou anual d'uns 40.000 euros-, com tampoc que haja fet créixer el número d'assessors treballant per a ells -alguns dels quals només tindran contractes a mitja jornada.

Però tampoc podem quedar-nos mirant el dit si busquem la lluna. Els sous dels polítics i els càrrecs de confiança representen en total vora el 3% del pressupost municipal, que és molt però segueix sent molt poc, si el que es busca realment és provocar un veritable, i inevitable, estalvi per a les arques municipals.

Per exemple, la partida completa de personal incloent als més de 500 funcionaris, és en tota la seua dimensió la partida pressupostària més gran per a l'Ajuntament d'Alcoi. En 2011, el consistori hi destina 20 milions o el 44% del seu pressupost total a la tasca dels seus funcionaris. Sense qüestionar-la, no podem obviar que és una xifra molt important, excessiva, que la nostra administració local no pot seguir suportant en les condicions actuals.

Altres exemples de despeses o previsions de despeses sobredimensionades, són partides com les del Teatre Calderón, que malgrat baixar un 10% en el present exercici, es manté en els 900.000 euros anuals. (La contractació de càrrecs de confiança costarà uns 450.000 euros anuals).

Molt més escandalosa és la despesa prevista pel Partit Popular, i que ara el tripartit vol replantejar-se, pel que fa al Bulevard. La seua construcció en els termes previstos comporta el finançament municipal de l'obra a 20 anys i una inversió total de 27 milions d'euros, la meitat dels quals es pagarien en interessos bancaris al grup constructor Enrique Ortiz a Hijos.

Les despeses que ha tingut que afrontar l'Ajuntament d'Alcoi en els últims anys per a fer front a les diferents denúncies de ciutadans o els 700.000 euros que podrien costar a l'erari públic la reposició de la zona verda de la Rosaleda, són altres exemples flagrants de factures ominoses.

A pesar que el tripartit ha encetat la seua acció de govern sense grans sorpreses en la gestió econòmica dels nostres diners, tampoc és just censurar la contractació de personal de confiança, una qüestió que era del tot previsible i que podem considerar s'ha fet en termes raonables, si més no a la baixa. Ni podem passar per alt que els contractes són per a treballar en una línia d'acció determinada, i encara no estem en condicions de jutjar aquest treball.

Hui aproven la seua relació de llocs de treball de confiança. Seguim sense tindre massa coses que tirar-los en cara; tampoc poden esperar que els estem agraïts.

Serà en uns mesos, després de la intervenció del tripartit en qüestions realment estratègiques, quan podrem censurar o aplaudir la seua gestió econòmica en temps de crisi. A hores d'ara, els seus 178.000 euros anuals d'estalvi no són res. Ni per a bé, ni per a mal. Si de cas, un gest simbòlic que no ens resoldrà la papereta.

JORDI ORTS
equip AM