QUAVITAE continua presentant perits que asseguren que els residents moriren per les seues malalties i fragilitat, però no per COVID
La part demandada ha reduït notablement la valoració d'indemnitzacions, per considerar que les seqüeles eren de malalties anteriors i no de desatenció del centre; i perquè els demandants no convivien amb els seus familiars.
No neguen que la COVID complicara les coses, però han dit que eren malalts terminals, que fins i tot havien superat la mitjana d'esperança de vida, i que moririen igual de les seues malalties. Que faltaren en un període de mes i mig no ho consideren resposta a mala praxi mèdica. "Van tindre la mala fortuna de morir".
En la sisena sessió del juí pel cas DomusVi han continuat declarant els perits de la part demandada, QUAVITAE. Hui ha sigut el torn de dos internistes, un d'un hospital de Barcelona i altre de Madrid, que han fet informes on conclouen que no va haver mala praxi mèdica, i que la majoria de residents motiu de la demanda estaven en situació terminal. Un dels perits ha explicat que una malaltia és terminal si és incurable, no té tractament i el pacient té múltiples símptomes. Però ja no es valora la 'terminalitat' d'una malaltia en qüestió del temps que queda de vida, sinó que es parla de temps limitat: "et sorprendria que morira en els pròxims dies? No? Doncs això és terminal" Sota estos criteris, consideren que la majoria dels 18 demandants estaven en situació terminal.
També han destacat que moriren amb una mitjana d'edat de 86 anys, perquè està per damunt de la mitjana d'esperança de vida a Espanya, de 83 anys. Que moriren tots en un termini de mes i mig, no ho consideren resultat de mala praxi mèdica. De fet, un dels perits, el que ha estat en Madrid i ha dit que allí també moriren molts majors en la primera onada, ha dit que la mort concentrada en el temps no significa que s'hagen fet les coses malament en la residència o amb l'equip mèdic perquè "aleshores, s'han fet les coses mal en totes les residències d'Espanya?".
Tampoc veuen certesa científica que els residents moriren per COVID, perquè en molts dels informes de la mort posa com a causa sospitosa, però no com a causa fonamental. Diuen que la causa fonamental era la malaltia que patien (han posat d'exemple que qui tenia demència, moria per demència), i diuen que la COVID és, si de cas, causa precipitant.
En els seus informes tampoc veuen falta de personal o desatenció per part del centre.
Davant les preguntes de l'advocada dels familiars, un dels perits ha reconegut errors en els informes de dos morts. En un marcava que la mort havia sigut a les 19 hores i a les 22 hores hi ha una entrada dient que no ha sopat res. Preguntat a què pensa que es deu, diu que alguna persona treballadora l'ha posat malament. En un segon informe parlen d'un resident amb prova PCR positiva, però en la causa de la mort posa sospita de COVID, i també ho atribueix a una errada del personal.
A més d'estos dos perits, també ha declarat una tercera persona, la perit de QUAVITAE que ha valorat la possible indemnització, en cas que així es considere. Per una banda, no comparteix les seqüeles valorades pel perit de la demanda perquè diu que són conseqüències de malalties que ja tenien amb anterioritat. Ha detallat el cas d'una dona amb úlceres que, assegura, ja tenia abans d'ingressar en la residència. I en este cas concret l'advocada dels familiars li ha fet notar que les úlceres que ja tenia eren en el peu dret, però el que l'amputaren era l'esquerre per unes úlceres que apareixen en 2020.
La perit de QUAVITAE també ha introduït un índex reductor del 75% perquè cap dels demandants convivia amb la víctima, i perquè assegura que el barem oficial té en compte la convivència, "com més proper ets en convivència, més mal et fa". Però assegura que s'ha valorat cas per cas, i aleshores l'advocada dels familiars ha preguntat per què s'ha aplicat el mateix índex a tots els demandants, si uns portaven més temps que altres a la residència.