Què ha de passar perquè ens prenguem seriosament els petards en festes?

És una de les grans contradiccions de les festes valencianes. Els petards i els espectacles pirotècnics. Molt valencians, molt berlanguians, molt nostres. Però també un mal-de-cap i un autèntic perill per als xiquets. No tant com les fletxes de Sant Jordi, que enguany han caigut de punta i han ferit una desena de persones, però quasi. Com sempre, pel que fa als petards, la irresponsabilitat, en mans dels pares. I també una espècie de mànega ampla de la normativa i la seua aplicació per part de l'Administració.

No fa molts anys, a les Fogueres d'Alacant es va registrar un succés terrible i molt rebuscat. Un xiquet jugava amb els petards típics i va encendre un baix d'un got de plàstic. Va explotar i un tros del plàstic li va seccionar una arteria i el va matar. Una casualitat molt poc probable, però real. Haurà de passar alguna cosa pareguda perquè pares i administració (forces de seguretat) se n'adonen del perill que tenen els petards?

Els feters ja han de disposar d'un carnet especial per disparar l'arcabús, però els menors, poden comprar i fer esclatar animalades de petards sense que ningú no diga res. Cert és que els establiments venedors només els faciliten els pares, però són aquests els que els els donen els menuts. I entre el dia de Sant Jordi i el dels Trons, anar pel centre és un infern; sobresalt darrere de sobresalt. La culpa -clar- és dels pares, que són uns impresentables (clar, fan el que volen, són lliures), perquè posen en perill els seus nanos a canvi que els deixen tranquils dinant a la filà o a la plaça de Dins. No som ningú per dir com cal educar els xiquets, però el que està clar és que aquests pares no ho fan bé.

I ull amb dir-los alguna cosa, recriminar-los que t'hagen tirat un petard a 20 centímetres de la teua cara. Si els bonegues, un pare agraviat o una mare indignada boten com un moll per defensar els seus innocents 'pipiolos'. Espere que no passe res i que no s'haja de produir una tragèdia com la d'Alacant perquè aquests pares irresponsables facen alguna cosa. Per desgràcia, les coses dolentes acaben passant, però advertits queden.