Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,
Querido Pedro...
El temps, més prompte que tard, acaba posant a totes les persones en un lloc (no dic «en el seu lloc»). No sé quin és el lloc que el temps t’ha reservat, Pedro. De moment, com se sol dir, t’estàs cobrint de glòria. I saps què? Jo, només per fotre’t i tornar-vos a fotre a tota la raça política, tornaré a votar exactament igual el dia 10 de novembre.
La part que més reventa de la classe política que domina (perquè jo sóc dels qui pensa que no tots els polítics són iguals) és que prenen les decisions sabent que una bona porció de l’electorat no s’entera. Els càlculs, les estimacions de vot, les enquestes... tot mesurat a pams i vares per retindre el poder. Perquè eixa fortíssima voluntat, sorprenent, sòlida, indestructible; no és perquè l’electorat importe una merda. És perquè no volen soltar la vara de manar.
Pedro, qui és qui t’ha dit que no formes govern? Qui és qui t’ha amenaçat i/o pressionat per a evitar el govern de coalició? Igual, si ara hagueres sigut tan valent com quan et vas enfrontar a Gusana Díaz (això de Gusana no és meu), els electors i electores haguérem comprés que, de nou com en abril, hages deixat el país sense govern. O era un càlcul? O és que esteu esperant que entre el cansament, les tertúlies de merda de la tele i la desinformació general, la gent no vaja a votar el dia 10?
Lamente dir-te que jo sí que aniré a votar. I votaré igual. I espere que el resultat, abstenció amunt, abstenció avall, siga en número de diputats per a tots els partits molt paregut a l’actual. I que t’hages de sentar a negociar d’una p... volta. I que t’hages de rendir al que la gent li hem demanat a la classe política: PACTAR, CEDIR, ACORDAR i GOVERNAR.
Perquè, mentrimentres, la (gran) classe econòmica i empresarial del país, fregant-se les mans pel bon paper que representen les seues titelles.