Quina societat estem creant?

I tan sols mencione dos exemples recents, però extrapolables a moltes de les coses que passen últimament i en la que a algun protagonista té autoritat o poder.

No entenc la sentència que acabem de conéixer del cas DomusVi, en la que el jutge considera que per a la pandèmia no estava ningú preparat, tampoc empreses com Quaviate que gestiona la residència DomusVi d'Alcoi, i que per això moriren tants majors allí. Una sentència que avala la gestió d'unes persones que, sense cap dubte per a mi, han prioritzat els diners al tracte als majors, ja abans de pandèmia, i per això la desgràcia allí va ser major que en altres residències.

Hem normalitzat un mercat cobdiciós: es pot vendre qualsevol cosa, feta de qualsevol manera, i al preu que vulguem, mentre hi haja algú que ho pague. Que ho necessite i li coste un renyó no importa. I així hem normalitzat cobrar 2.500 euros en una residència on la prioritat són els beneficis i no els majors.

I tampoc entenc com continua de president autonòmic un senyor que va estar desaparegut quatre hores mentre morien més de dos-cents ciutadans seus. Tan sols això em sembla motiu suficient per a apartar-se. Per absència, per decència, per responsabilitat, per empatia. Però no ho ha fet. Ací li vaig perdre el respecte i cada cosa que ha dit o fet després d'això no ha servit per a arreglar-ho. I em molesta que es passege digne amb una segona oportunitat que ningú li ha donat, perquè fins a les pròximes eleccions l'únic que pot fer la ciutadania és eixir cada mes en tromba al carrer a demanar la seua dimissió, però li dona igual.

Hem normalitzat la corrupció i la cobdicia en política, i ara normalitzem també la ineptitud.