Rafa Climent: "Volem dependre cada vegada menys d'altres administracions"

Rafa Climent és alcalde de Muro des de fa 14 anys i bon coneixedor de la realitat política, econòmica i social del seu poble. Fem un repàs amb ell del que ha estat el 2012 per a Muro, fent referència a aspectes com la situació del CP El Bracal o la gestió externa de l'aigua potable.

ANDREA MORENO. Quin és el balanç que fa de l’any 2012 a Muro? S’han assolit els projectes que es plantejava inicialment el govern municipal?

RAFA CLIMENT. L’any 2012 ha sigut un any complicat i dur. Sobre tot perquè l’economia municipal s’ha ressentit. S’ha ressentit perquè tot el deute de la Generalitat no s’ha fet efectiu i aleshores això ens ha fet reestructurar l’economia de la població, fins al punt de que no hem aprovat els pressupostos en el 2012. Hem tingut tot l’any prorrogats els pressupostos. A nivell de xicotets projectes sí que es pot dir que el que teníem pensat fer, ho hem fet. Parlem de l’empedrat de Turballos, estem acabant el carril per a vianants de Setla de Nunyes. Després, també hem aconseguit una subvenció per a acabar un parc entre l’avinguda de Gandia i el carrer Duquessa d’Almodóvar. També hem aconseguit una subvenció per a continuar soterrant contenidors, perquè en el nucli antic anem intentant soterrar els contenidors i així evitar olors i altres molèsties.  Els projectes xicotets sí que hem anat assolint-los, sí que hem anat treballant-los, però en el conjunt sí que ha hagut un ressentiment econòmic. Eixa intenció amb la que vam començar la legislatura, i concretament el 2012, d’intentar ser més autònoms, anem aconseguint-ho. Jo crec que en el 2013 ja intentarem portar al ple un pressupost en el que cada vegada anem a comptar menys amb les institucions superiors,  Diputació, Generalitat i Estat, perquè el futur és treballar en les possibilitats reals del poble a nivell econòmic. No dependre tant de possibles subvencions, sobre tot aquelles subvencions que ens ajudaven en el manteniment i treballar per que el manteniment isca de la mateixa economia municipal. Després, si en un moment determinat millora l’economia seguirem tirant endavant projectes, però sempre des de la perspectiva de que es puguen mantenir en un futur i està claríssim, que no projectes  que sols siguen un aparador i que no servisquen per a l’ús diari de la gent.

AM. En quin punt es troba l’aplicació pràctica de l’Economia del Bé Comú que es va plantejar arran les jornades que s’organitzaren l’any passat en les que va vindre Christian Felber? Què hi ha d’eixe projecte?

RC. S’hauria de fer una miqueta d’història. Christian Felber ens ha posat com a referent  però a nivell pragmàtic encara no hi ha res de l’Economia del Bé Comú . Fins i tot, he de dir que encara estem parlant un poc de la filosofia d’eixe model econòmic alternatiu, però no es pot palpar encara massa. Després, sí que parlaria del model que nosaltres hem seguit, que en definitiva, des del meu punt de vista, no és ni més ni menys que l’Economia del Bé Comú. Amb açò vull dir que quan un està governant un poble, açò no hauria de ser cap novetat i sembla ser que sí que ho és. Jo la pregunta que faria és, què han fet els que governen, els polítics o la societat? Ens han trabucat per a que allò que hauria de ser natural, normal i senzill, ens resulte nou? Jo crec que el polític quan es presenta a unes eleccions, es presenta en un programa per a treballar per i amb la gent  i pel bé comú i l’interès general . Tot per a tirar avant projectes que beneficien si no a la totalitat del poble, a una majoria substancial.  Jo sempre estaré en contra de dur avant projectes que avalen única i exclusivament a interessos particulars, perquè és el que no toca. Nosaltres portem treballant així 14 anys i per a mi això és l’Economia del Bé Comú. El que ha fet Christian Felber a l’anomenar Muro és posar en valor el treball que des de fa 14 anys estem fent. Treballem d’una manera molt coordinada, és difícil que algun regidor no sàpiga el que estan fent la resta. A nivell tècnic també hi ha una coordinació entre els diferents departaments, no hi ha compartiments estancs, sempre mirem el que s’ha de fer conjuntament.  Sempre mirem el que s’ha de fer per a que un expedient puga anar avant, tenint en compte que els aspectes jurídics, tècnics i econòmics estiguen interrelacionats. També treballem el medi ambient, la sostenibilitat i la solidaritat. Tot això entra dins del nostre ADN. Per tant pensem que estem treballant pel bé comú. Què ens faltaria? Potser adherir-nos formalment i fer una valoració dels paràmetres que Felber diu i veure en quins s’han de millorar. Està clar que en el dia a dia de cada poble sempre tot és millorable i s’ha de seguir treballar pel benestar dels conciutadans i conciutadanes.  En un moment determinat volem firmar eixa carta del bé comú, eixa és la nostra intenció i intentarem mantindre els criteris i consolidar-los. 

AM. Un dels temes protagonistes a Muro aquest any ha estat l’adjudicació de la gestió externa de la xarxa d’aigües. Com s’ha viscut des de l’Ajuntament aquest procés? Com s’espera solucionar-ho?

RC. Intentaré començar tirant la vista un poc enrere. Sembla ser que molta gent parla sense tindre coneixement d’on estem, perquè sempre és important  saber un on està per a prendre una decisió determinada. Nosaltres en estos moments i des de fa més de 40 anys, estem en la gestió de l’aigua, en una situació alegal. Nosaltres no tenim una gestió pública de l’aigua perquè si la tinguérem tindríem els nostres obrers, els nostres administratius que porten la gestió, els nostres fontaners, els nostres llumeners, els cobradors, etcètera. Això ho tenim completament externalitzat, és a dir, això ho fan empreses que únicament ens gestionen això i ens passen factures, per tant ho tenim d’una manera alegal. Aleshores nosaltres el que estem intentant és regularitzar això i al mateix temps volem optimitzar eixe servei de cara al ciutadà. Optimitzar-lo en qüestió de despeses i d’ingressos. No volem estropejar el rebut de cada veí. Això és el que estem intentant fer, però que per tres vegades, no ha hagut cap empresa que haja dit ‘vaig a gestionar-ho’.  Pense que és perquè hem sigut molt exigents tècnicament al plec de condicions i les empreses han vist que no tenien molt més a guanyar que allò que es diu benefici industrial. Per llei, qualsevol contracte que nosaltres licitem, està el que s’anomena benefici industrial que és el 13%, és el que directament s’emporta qualsevol empresa i sembla ser que no hi ha prou amb eixe 13%. Es vol tindre el 20, el 25 o fins i tot el 50%. Nosaltres el plec de condicions sí que l’hem fet amb eixe benefici industrial. El que passa que no han tingut prou. Per això, s’ha quedat  desert.

No ho fem públic, encara que som partidaris de la gestió pública, perquè pensem que la gestió indirecta és més profitosa i rentable a molts nivells.  A banda, el senyor Rajoy, no ens deixa cap possibilitat de que puga ser pública perquè al seu Reial Decret no ens deixa contractar a ningú. Com que no està eixa opció, l’hem de deixar de costat. Per això l’externalització. Vist que no ha donat resultat el tema per a 25 anys, amb un cànon fixe de 856.000 euros i un cànon variable de 0,055 cèntims per m3 extret que havia de pagar l’empresa.  Hem parlat amb els tècnics i ens han dit que hi ha una altra possibilitat que és el procediment negociat amb publicitat. Seria per a un màxim de 5 anys i no podríem demanar cap cànon fixe ni variable i hauríem d’iniciar un avantprojecte, passar per ple, exposar-lo al públic i després fer el plec de condicions amb els criteris que ens marca la llei. Portaria l’empresa la gestió a nivell de despeses i ingressos, les despeses no anirien a l’Ajuntament directament, l’empresa adjudicatària podria fer algunes obres de millora i fins i tot aportar alguns diners a l’Ajuntament. Els dos propers mesos ho treballarem, els tècnics ens diran com ho hem de fer a nivell econòmic, tècnic i jurídic i a partir d’ací intentarem regularitzar la situació. Això és el que volem. No ho hem fet abans perquè havíem de fer un treball important de rehabilitació de la xarxa de clavegueram i d’aigua de pràcticament tot el poble i això ens ha portat molts anys. Havíem de buscar subvencions i tirar endavant inversions per a rehabilitar-ho.  Feia moltíssim temps que no es tocava, això era primordial per abordar, açò que estem abordant en estos moments. 

AM. S’ha barallat la possibilitat de que el polígon industrial de la Mancomunitat s’ubicara en Muro. Pensa que és una opció viable? 

RC. Viable és. A més a més, al PGOU eixa zona està catalogada com a industrial. Quin problema hi ha? El problema és el moment econòmic. També, s’ha de tindre clar què és el que volem ubicar al polígon. En primer lloc, des de la Mancomunitat tots tenim clar que si no són macroempreses, no anem a ubicar-les allà. Per què? Perquè terrenys menors en qualsevol poble hi ha, és a dir, 3.000, 5.000 metres es poden aconseguir en qualsevol poble. Pensem que s’ha de seguir mantenint la ubicació d’aquest tipus d’empreses als pobles de les comarques. Ara, si realment hi haguera una demanda seriosa d’una empresa de 30.000 metres o més que vullguera ubicar-se en la nostra comarca, la disponibilitat dels terrenys està. Està clar, que hauríem d’iniciar un procés d’urbanització. També, de cessió dels terrenys per part del plenari de l’Ajuntament de Muro a la Mancomunitat per a que tirara avant tota la gestió d’urbanització i ubicació de dita empresa. Si no és així, no farem res. No anem a jugar a l’especulació. No anem a jugar a reurbanitzar per a revaloritzar els terrenys que al final es queden en mans dels mateixos i aleshores, sols urbanitzarem quan hi haja demanda. He de dir que en les properes setmanes tinc una reunió amb el president de FEDAC, per a tractar concretament aquest tema.  És important saber que pensen els empresaris a nivell comarcal i a partir d’açò ja anirem parlant, de si hi ha alguna petició seriosa, com començar a treballar.

AM. Si acabara fent-se efectiva aquesta actuació, què suposaria per al poble de Muro?

RC. Seria una bona opció per a Muro i per a les comarques.  Estem necessitats d’ocupació i tot el que siga generar noves empreses, suposa generar nova ocupació. Seria important per a Muro perquè sempre que es crea una nova empresa, es deriva feina a altres empreses, és a dir, llocs directes i indirectes de feina. A nivell indirecte a Muro el beneficiaria molt, si fa falta qualsevol cosa, és molt més fàcil que puguen anar comprar material a un establiment de Muro que no que se’n vagen a un altre indret. Però, s’ha de parlar més dels beneficis a nivell comarcal. Al final, la comarca no deixa de ser una conurbació i es crearien sinèrgies molt profitoses.

AM. Les males condicions en les que es troba el C.P. El Bracal és un tema amb molt de pes a Muro també. Quines accions pensen dur-se a terme per acabar amb aquesta situació tan dilatada en el temps?  O no queda altra opció que esperar?

RC. Per a mi en aquesta legislatura seria el projecte. Preferiria no fer absolutament res i que l’únic projecte que tirarem endavant a Muro fóra la construcció del nou col·legi del Bracal. És una imperiosa necessitat. Ni xiquets ni docents estan en les millors condicions. Dia a dia pateixen fred, calor. Per molt d’aire condicionat o aire calent que hi haja no hi ha manera de que s’estiga bé. Creiem que la Conselleria d’Educació hauria de prendre nota. Ens han enganyat moltes vegades. El vicepresident de la Generalitat, anterior Conseller d’Educació, ens va enganyar i l’actual Consellera d’Educació també. La realitat ens diu que al 2013 no van a fer res i veurem si per al proper any poden fer alguna cosa. Sóc molt escèptic, per moltes coses que fem, que s’han de fer, reivindicar-ho és primordial, però pense que no van a fer res. La situació econòmica de la Generalitat és tan dolenta que Hisenda està marcant-los les pautes de despesa i per això no van a fer res absolutament de manera imminent. L’AMPA del centre és la que té més força a l’hora de protestar i seguirem reivindicant-ho. Periòdicament seguirem parlant amb la Consellera d’Educació i amb el Director General de Centres per a veure què és el que van dient-nos. Per nosaltres mateixa, veig difícil que ho pugem solucionar. Hi ha una plataforma dedicada estrictament a la construcció del nou Bracal i estan mirant fórmules de construcció, però totes elles passen per que la Conselleria done el seu vistiplau econòmic. No és competència municipal i hem d’anar a parar allí. Aquesta plataforma també està menejant-se i estem esperant si es defineix alguna viabilitat i la Conselleria diu que sí a la que plantegen. Haver-ne hi ha. 

AM. El Partit Popular va guanyar a Muro a les Eleccions Generals. Penses que això és un indicador de que potser la força del Bloc estiga personificada en tu? O en canvi, el partit, a nivell local, per ell mateix té els seus recursos?

RC. Això és el que pensa el Partit Popular, que ‘descabotant’ al Bloc de Muro, poden guanyar les eleccions. Crec que estan molt equivocats. En aquest cas, Rafa, pot ser una peça important, però nosaltres estem treballant com a equip des de fa molt de temps. No és exclusivament, podríem dir, allò que pensa Rafa és el que es fa, no. Nosaltres som molt democràtics, parlem motíssim, ens coordinem molt. No sols l’equip de govern, sinó el col·lectiu que tenim darrere, que és molt ampli.  Hem arribat a fer reunions de 50 persones i això en un poble com Muro i per a un partit polític com és el Bloc-Compromís, vol dir alguna cosa. El Bloc no és soles Rafa, però el Partit Popular sí que vol visualitzar-ho d’eixa manera i els seus atacs són molt personals. Tan personals que arriben a dir que jo tinc poders plenipotenciaris i que decidisc més que el Ministre d’Hisenda, vull dir que tenen eixa manera d’entendre les coses. Això arriba un moment en que molesta molt. Voldrien que entrara al drap, però pense que la política és una feina molt digna i les emocions un se les te que aguantar. Demanaria que el Partit Popular que reflexionara un poc i que no creguera que el Bloc sols és Rafa, perquè pot trobar-se en la tessitura de que en un moment determinat Rafa no es presente i ells tampoc guanyen les eleccions. Aleshores, veurem quina estratègia ha de seguir, a més a més, quan està provocant que eixos roces arriben a qüestions personals i aquestes es deterioren molt. Per a mi la política hauria d’aconseguir l’efecte contrari, és a dir, generar relacions personals positives, arribar a consensos i millorar projectes que beneficien a la ciutadania. Això el Partit Popular de Muro des de fa 5 anys no està fent-ho. Tot el contrari. Jo diria que el Bloc és molt més que Rafa, i esperem que quan Rafa no es presente, ho poguem desmostrar així i que tota la ciutadania es done compte. 

AM. Aleshores, et presentaràs com alcalde per a les eleccions de 2015?

RC. Això és prompte per a plantejar-ho. No hi ha res definit. Quan arribe el moment, a un any o any i mig vista, ja es prendran les decisions que es tinguen que prendre. És molt prompte, ara el que hem de fer és centrar-nos  en la gestió, fer que les coses milloren i ja està. Arribar al màxim benestar possible per a la gent del poble. Després, a títol personal ja veurem què és el que passa. Jo sempre dic que en política, els polítics han de ser una eina al servei de la societat, per tant, no és tant important Rafa en estos moments i en els anteriors. El que sí que és important és que Rafa com a eina servisca per a que la transformació del poble de Muro siga el millor possible i produïsca els majors beneficis a l’interès general de la població de Muro.

AM. Posant les vistes en aquest any, quins reptes se li plantegen a Muro per al 2013?

RC. No tenim grans pretensions perquè la situació ens marca. En aquestos moments el repte més important és mantenir tot allò que tenim, de la millor manera possible. Seguir amb el projecte que de dinamització de Muro que vam encentar fa 14 anys. Mantenir eixa dinàmica econòmica i d’activitats, que provoca també economia. Per exemple esperem que la fireta vaja molt bé i que faja que l’economia del poble en aquest mes de gener vaja avant. Potenciar les Carnestoltes, mantenir la Festa del Llibre, el 9 d’Octubre, les festes. Mantenir tot això que crec que fa de Muro un poble molt dinàmic i en el que la gent es meneja moltíssim. Seguir treballant en companyia de les associacions, que això és bàsic. Eixe treball de baix cap amunt, fa que el poble tinga vida i consolidar econòmicament la siutació. Hem d’equilibrar els números al màxim i de manera autònoma i en la mesura del que siga possible aconseguir també subvencions. No ho deixarem de banda, seguirem parlant amb els diputats de les Corts i provincials, amb Consellers i Directors Generals per a aconseguir el que creiem que siga lícit per a la població. Bàsicament el que mirem és l’economia i sense llevar qualitat als projectes que pugam fer