Rafa Miró i l'estratègia de l'estruç

El dia que la dreta d'Alcoi va perdre les eleccions va esclatar la guerra. La única amalgama que unia els interessos de zaplanistes, ripollistes, campsistes, peraltistes i sedanistes era el poder. Una vegada desaparegudes les prebendes municipals, alguns abandonen el vaixell i a d'altres els tiren per la borda.

La victòria de l'esquerra a Alcoi no entrava als plans de la direcció de València. A ells no els importen els ciutadans i les ciutadanes de la nostra ciutat. Però l'exemple pot fer fortuna, ja no controlen totes les ciutats de més de 50 mil habitats, i això no ho poden permetre.

Així que han posat en marxa la maquinària. En primer lloc ofegant les arques municipals, les factures impagades per les Conselleries s'amuntanyen a l'Ajuntament. Més de 12 milions d'euros bloquejats per castigar aquests rojos separatistes. I la Canal, torna el vell projecte, aquesta vegada amb La Española com a senyera i l'aqüífer com a víctima col·lateral.

El problema l'han tingut per buscar líder. Peralta i Sedano no estan, Pastor i Trini Miró no tenen cap credibilitat i improvisar cartell electoral en dos anys és molt arriscat. Supose que a la seu del PP del País Valencià (perdó) van optar per fer un sorteig entre els buròcrates del partit i la sort, o la desgràcia, va somriure a Rafa Miró.

Però ell no té massa ganes d'aterrar a Alcoi, d'altra manera no s'entén que en sis mesos només haja aparegut dos vegades públicament. Sap que les seues possibilitats són mínimes. El PP ha deixat Alcoi "fet un misto": Serelles, La Estambrera, La Rosaleda, els sobrecostos del Calderón, els deutes de l'Ajuntament, el Bulevard,... Carregar amb aquesta llosa assegura un fracàs majúscul.

Així que el flamant secretari autonòmic de treball (el dels 582.126 aturats) ha decidit adoptar l'estratègia de l'estruç. Deixar passar el temps sense fer massa soroll per a que ningú no se'n recorde d'ell. I com que aquesta gent creu que la fe mou muntanyes, esperarà un miracle per reconquistar Alcoi als infidels en 2015.

Comença a estar de moda aquesta figura del polític covard, especialment al PP. Els qui compareixen només en pantalla per a que els periodistes no pregunten. Que inauguren AVEs en temps rècord, d'esquenes als manifestats i amb cordó policial inclòs. Aquells que ostenten la presidència del PP al seu poble, però no venen ni a pegar la volta als ponts.

Diego Fernández Vilaplana

Coordinador d'Esquerra Unida d'Alcoi