Ramón als seus quasi 45 anys: "Ganes de futbol tinc de sobra"
-
Compleix 45 anys en juny i afronta la seva temporada número 18 a L'Olleria
-
Ha jugat a L'Olleria en totes les categories, inclosa Tercera
Flamant incorporació la qual es va confirmar aquest cap de setmana al club de La Solana amb el retorn de l'emblemàtic Ramón Micó, amb qui hem parlat per conèixer les seves sensacions de cara a aquesta nova aventura amb l'equip del seu cor.
L'incombustible Ramón Micó Córcoles (27 de juny de 1976, L'Olleria) tornarà a les convocatòries de L'Olleria CF, tal com ja vam informar en la crònica del cap de setmana. Als seus quasi 45 anys, i després de retirar-se abans de començar la temporada passada, es mantenia vinculat al club com a membre del cos tècnic en la secció d'entrenador de porters com a mà dreta de Felipe Salamanca, però al confirmar-se la marxa d'Aitor per motius laborals, des de la directiva van apostar per demanar-li que ell ocupés el seu posat a la plantilla.
"Afronte aquesta nova etapa amb molt de compromís pels colors del nostre equip"
I no ho va dubtar ni un sol instant, afrontant aquesta nova etapa "tal com ho he fet sempre, amb dedicació i molt de compromís pels colors del nostre equip", tal com ha confessat en declaracions a ARA Vall d'Albaida, remarcant-nos que "per sort, Dani és un gran porter, jove i amb molta projecció, a què intentaré ajudar a màxim i ensenyar-li tot el que estigui a les meves mans, entre els dos defensarem el millor possible la porteria de l'Olleria CF".
Es desfà en elogis quan parla de què ara serà el seu company sota pals: "està fent una gran temporada i està defensant la nostra porteria d'una manera extraordinària", al mateix temps que ens ha confessat que "el meu paper serà ajudar a el màxim tant a ell com a l'equip, entrenar fort amb la intenció d'estar preparat en el moment en què l'equip em necessite, i aportar tota la meva veterania i experiència a la gent jove de l'equip i a qualsevol xiquet o xiqueta de les escoles esportives de L'Olleria que ho necessite". A més, també afirma que "per sort em trobe molt bé, físicament encara estic per aguantar un anyet més, i ganes de futbol tinc de sobra".
"Estic segur de que aquest equip ens donarà moltes alegries en els propers anys"
També hem aprofitat per preguntar-li per l'equip, on aquesta temporada predomina totalment la joventut dels seus jugadors, remarcant-nos entre rises que "ara per culpa meva pujarà l'edat mitjana", però reitera que es tracta d'un equip "jove, amb molta qualitat però a vegades una mica inexpert, i això ens dóna alguns problemes, però en general l'equip és solvent i resolutiu, amb qualitat per guanyar a qualsevol equip de la categoria", pel que considera que "esperem no patir per mantenir la categoria i així consolidar el projecte per a les futures temporades, estic segur de que aquest equip ens donaran moltes alegries en els propers anys".
D'aquesta manera, l'experimentat porter complirà la seva divuitena temporada al club del seu municipi, on va debutar a Tercera Divisió en la temporada 1991/92 quan encara era juvenil i ha jugat en totes les categories en què ha militat L'Olleria CF. A més, com a juvenil també va jugar al Divisió d'Honor del Valencia i en un CF Gandia amb el que va compaginar l'equip de Primera Nacional amb el de Tercera. Després va jugar en categoria nacional amb l'Alberic, Olímpic de Xàtiva i Burjassot, en Preferent amb el Pobla Llarga, Enguera, mitja temporada a L'Olleria i l’altra mitja de nou en l’Enguera fins que en la 2000/01 va encadenar 4 campanyes a casa, descendint a primera Regional a la primera d'elles. Va tornar a Tercera amb l'Ontinyent per jugar durant dues campanyes i en la 2006/07 va començar a l'Alberic de Preferent i va acabar en l’Atzeneta de Segona Regional abans de centrar-se en l'equip del seu municipi, ja que des de 2007 ha estat en L'Olleria a excepció de la 09/10, en la qual va jugar a Cocentaina a Primera Regional.
"Amb la parròquia de gom a gom vaig poder dedicar-li l'ascens a Preferent a la nostra patrona i a totes les dones vinculades a el club"
Per tant, ha viscut de tot en L'Olleria CF (1 temporada en Tercera, 2’5 en Preferent, 11 en Primera Regional i 2 en Segona Regional), inclòs el creixement recent des de Segona Regional fins a tornar a Preferent, confessant que "els ascensos van ser els moments molt emotius, destacant la dedicatòria que li vam poder fer a la nostra patrona la Mare de Déu del Loreto; amb la parròquia de gom a gom vaig poder dedicar-li l'ascens a Preferent a la nostra patrona i a totes les dones vinculades a club, que tant ens havien ajudat a aconseguir l'objectiu, siguent moments molt emotius que li donen sentit a tota una carrera defensant els colors de L'Olleria CF".
A més, també ha destacat "totes les amistats i vincles personals que el futbol ens dóna. És molta la gent que he pogut conèixer i a la qual tinc en gran estima, tots ells són el fruit més important que ens deixa aquest esport". Vivències que seguirà acumulant i en què continuarà tan ben acompanyat de la seva família com a la foto superior, on el podem veure junt a la seva dona Eva, a Sheila, filla menuda i possible portera en un futur, i Ania, filla major i gran aficionada al futbol.