Ramón Ferrer, president de l'AVL: "La llengua és de tots els valencians i ha d’estar al marge d’ideologies"
Entre altres actuacions, es va anunciar un pla de xoc per formar els docents, un pla d’acompanyament lingüístic per als funcionaris i la creació d’una oficina de drets lingüístics que intervinga en els conflictes i servisca de registre de les vulneracions d’aquests drets, a més de sensibilitzar les institucions públiques i privades. Un estudi de diagnosi social indica, entre altres dades, que només el 17% dels valencians s’expressa en valencià a les grans superfícies, però el 43% usa aquesta llengua a les xarxes socials
Més de 85 persones han acudit a les Jornades de Sociolingüística que s'han celebrat el 24 i 25 de març al Campus d'Alcoi de la UPV. La principal diferència de les altres 21 edicions ha sigut el suport institucional, ja que per primera vegada un conseller d'Educació ha inaugurat les Jornades. Les activitats han sigut molt variades i també s'ha recordat a Joan Valls. Entre altres actuacions, es va anunciar un pla de xoc per formar els docents, un pla d’acompanyament lingüístic per als funcionaris i la creació d’una oficina de drets lingüístics que intervinga en els conflictes i servisca de registre de les vulneracions d’aquests drets, a més de sensibilitzar les institucions públiques i privades.
Poques vegades s'han vist junts en una mateixa taula els màxims representants en política lingüística dels territoris valencià, català i balear. Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana explicava l’abast de l’ordre que es va publicar el set de març de 2017 i que homologa tots els títols de les universitats de la xarxa Vives, la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear, Andorra, Perpinyà, l’Institut Ramón Llull i el Consorci per a la Normalització. La directora general catalana, Ester Franquesa, destacava que “la llengua afecta tots els territoris, som com vasos comunicants; quan creix la força i el prestigi de la llengua a un territori, els parlants de l’altre també se senten reforçats”. Per la seua banda, Marta Fuxà, directora general balear, explicava que "estem recuperant els articles de la nostra legislació que el govern anterior havia derogat i muntant la direcció general de zero, perquè havia desaparegut, cosa que fa que encara estiguem en una situació precària”.
Una de les conclusions de la ponència del president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramón Ferrer, ha sigut que “la llengua és de tots els valencians i ha d’estar al marge d’ideologies”. La descoratjadora constatació que el 49% de la població no se sent capaç de parlar valencià contrasta amb el fet que el 72% l’entén perfectament i el 85% considera que el valencià s’ha d’usar igual o més que ara. El mateix estudi de diagnosi social indica que només el 17% dels valencians s’expressa en valencià a les grans superfícies, però el 43% usa esta llengua a les xarxes socials: “Sovint som valencianocallants en lloc de valencianoparlants”.
Ferran Puchades, secretari autonòmic d'Administració Pública, ha recordat que els servidors públics, fins ara, estaven obligats a demostrar els seus coneixements de valencià després d’haver guanyat les oposicions però ningú els ho exigia. També ha constatat que "no estem en condicions d’assegurar el dret de la ciutadania a triar la llengua amb què vol relacionar-se amb les administracions, i no estem preparats per a complir l’article de l’Estatut d’Autonomia que diu que el valencià serà la llengua de l’Administració”.