Article d'opinió de Article de Francesc Jover i Domínguez per a Aramultimèdia ,
Reig Pla persona poc grata
La uniformitat de l'Església és un fet que no és dona en l'actualitat ni de bon tros. Almenys, així ho veiem els que ens ensenyaren quatre elementals regles teològiques per prendre la primera comunió. Potser l'assumpte siga una mica més complex, tot i que sembla que en la religió, com en les ideologies d'esquerra, cadascú té un deu a la panxa. Un ample sector de l'església té una actitud tan dogmàtica i fonamentalista que xoquen frontalment amb altres sectors minoritaris de creients que quant a penes se'ls veu. Francesc Jover i Domínguez
La uniformitat de l'Església és un fet que no és dona en l'actualitat ni de bon tros. Almenys, així ho veiem els que ens ensenyaren quatre elementals regles teològiques per prendre la primera comunió. Potser l'assumpte siga una mica més complex, tot i que sembla que en la religió, com en les ideologies d'esquerra, cadascú té un deu a la panxa. Un ample sector de l'església té una actitud tan dogmàtica i fonamentalista que xoquen frontalment amb altres sectors minoritaris de creients que quant a penes se'ls veu.
No és cap novetat dir que el bisbe d'Alcalà Reig Pla es troba en els sectors més reaccionaris de l'Església i apareix als mitjans de comunicació deixant-se oir prou més que els altres. Durant la Setmana Santa la TVE, canal públic que es finança de la caixa general de l'Estat, el bisbe cocentainer no ha deixat de dir la seva en contra del criteri laic que hi havia d'haver. Oferir al bisbe Reig la TVE com a trona general, és la prova més evident que la classe política ha perdut l'oremus en conte d'actualitzar el concordat a una Constitució laica que siga de tots.
No ha passat desapercebut per alguna gent l'actitud intolerant i fora d'ona del bisbe Reig Pla quan el 19 d'abril va estar interpel·la't públicament a Cocentaina en la processó de la Mare de Déu del Miracle. Anava a arrancar la processó al carrer quan es va acostar una dona a Reig Pla, que estava degudament revestit de bisbe, i li va soltar en veu alta per que tothom ho sentira una sèrie d'improperis molt durs. Paraules realment dures que aneu a permetrem no repetir. Diuen els que estaven prop que es va produir un silenci aterrador i el bisbe ho va encaixar resant el rosari. L'única reacció que va fer és, diuen, canviar de color.
Va uns anys, a la Revista local Cocentaina el Comtat, també va ser declarat persona non grata per un grup d'escriptors amateurs. No sóc partidari d'insults públics i sóc més partidari d'argumentar el que crec ser equivocacions dels altres. Tanmateix, no se on he llegit allò que diu més o menys: si no parleu vosaltres ho faran les pedres.
Si jo fora creient, intentaria desmarcar-me dels sectors més conservadors d'on forma part el bisbe de Cocentaina. Al meu parer són actituds anacròniques dels que volen fer-se notar. No se ni vull donar lliçons a ningú, però a mi em sembla que el còctel que resulta al si de l'Església a traves de tot eixe rebolic afavoreix el laïcisme i ateisme. Si algú creu que això m'alegra s'equivoca perquè tots formem un cos social. Ni l'ateisme ni el laïcisme mourà mai un dit per insultar ni menysprear els creients. Això si, mai acceptarem ni respectarem les actituds d'un sector de creients que dogmatitzen contra l'avortament, el divorci, l'eutanàsia, el sexe lliure, etc. etc.; no criticarem als qui s'ho creuen ho accepten i ho practiquen, però com a mínim volem que ens respecten i ens reconeguen el dret a viure el nostre estil de vida.
Francesc Jover i Domínguez