Reunió “molt tensa” en Alcoleja pel centre de refugiats
Si no passa res, les obres es posaran en marxa a finals del 2023 i es creu que el centre ja podria funcionar per al 2025.
L’Ajuntament va organitzar una reunió virtual entre els veïns del poble i dos representants del Ministeri per a resoldre dubtes, però es va convertir en un tens i calorós encontre.
La base militar pròxima a Alcoleja es va abandonar el 2007. Des d’aleshores, s’ha intentat trobar un ús a les instal·lacions, les quals, amb el pas dels anys, han anat degradant-se de forma progressiva. A pesar dels nombrosos intents de l’Ajuntament i de l’(aparent) bona predisposició dels governs de dretes i esquerres, mai s’ha arribat a un consens. El 2023, però, sembla que la solució per fi s’ha trobat: convertir l’antiga base en un centre de primeres arribades per a refugiats provinents de Síria o Ucraïna. El problema ara n’és altre: l’oposició de part de la població d’Alcoleja.
El dijous 10 d’agost, a les 19 hores, es va convocar una reunió virtual entre els veïns i veïnes d’Alcoleja i els representants del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions amb l’objectiu de resoldre dubtes. En un principi, l’encontre estava previst que tinguera lloc al Patronat, però la necessitat d’una connexió a internet per connectar amb el Ministeri va obligar a un trasllat d’última hora al mateix Ajuntament.
D’aquesta manera, quasi un centenar de persones es van veure obligats a accedir a una sala de l’edifici municipal que no estava preparada per a rebre a tanta gent. De fet, molts d’ells van haver de quedar-se fora de la sala. Les altes temperatures, l’espai reduït i els inútils esforços de l’aire condicionat per refredar l’ambient, contribuïren a fer que els ànims estigueren, si cap, encara més encesos.
Quico Fenollar, primer tinent d’alcalde de l’actual govern presidit per Gema Baldó i alcalde d’Alcoleja des del 2007 fins al 2023, va començar l’acte exposant tota la informació de la qual disposava. El públic, exaltat des d’un primer moment, el va interrompre més d’una vegada amb intervencions, en alguns casos, molt violentes, les quals, en una ocasió, forçaren a l’alcaldessa a abandonar momentàniament la sala queixant-se del “racisme” d’algunes paraules.
ARAMULTIMÈDIA va preguntar a alguns assistents i el que més s’escoltava era que “hi ha moltes incògnites” pel que respecta al projecte. Una d’elles, per exemple, està relacionada amb el nombre màxim de refugiats que podrien arribar al centre. Segons tots els informes del Ministeri, en serien màxims 600, però un ciutadà va afirmar que el nombre final podria ascendir als 1.100 refugiats. Altres, en canvi, deien que “s’ha volgut fer tot molt de pressa i sense consultar amb nosaltres”.
D’altra banda, la seguretat, l’estat de l’aqüífer i la presumpta delinqüència que se’n derivaria del centre de refugiats ha centrat bona part del debat a l’Ajuntament. Fins i tot una veïna ha tret a col·lació l’assassinat d’una dona el 2012 com a exemple del que podria passar si es permet l’arribada de refugiats.
Quico Fenollar, en tot moment, ha tractat de relaxar els ànims i aportar dades, informació i respostes clares, però en molts casos li ha resultat impossible a causa de les intervencions creuades o els crits. Preguntat sobre la reacció dels seus veïns, Fenollar ens ha dit que “el que és desconegut genera moltes pors”, però espera que aquest projecte aporte coses positives al seu poble, començant pels 160 llocs de feina directa i indirecta, subvencions estatals i una millora dels serveis a Alcoleja.