Ricardo Mira: “Els problemes amb la SGAE són resultat de mesclar festa i burocràcia”

J.L.E. Quin suport dóna l'Ajuntament a la Federació i als festers?
R.M. L'Ajuntament té firmat amb la Federació un conveni. Enguany, tot i que hem apretat els pressupostos tot el que hem pogut, no hem tocat els diners per a la Federació ni per a la resta d'associacions. Els 60.000 euros que reben són per organitzar les festes, pels sous, per fer gestions... això ho justifiquen tot a final d'any.

J.L.E. Han invertit en millores de la Festa?
R.M. Sí, anem a obrir una oficina d'informació turística a l'entrador de l'Ajuntament, per a la gent que vinga de fora i per evitar la clàsica pregunta de "i què ve ara?". Vam veure eixa necessitat i vam pensar que era una bona innovació. També augmentarem la intensitat i la quantitat de llums a la zona de l'entrà festera. Ja provarem la llum, i ho tornarem a provar abans de la trilogia, i si funciona bé, serà millor pels festers, que es queixaven de que els vestits, quan començava a fer-se fosc, no lluien bé.

J.L.E. Com es veuen les festes des de tants punts de vista com les ha vistes vosté?
R.M. Des de la regidoria, tot i que isc a festes igualment, es veu bé. Francisco Carbonell -a més de ser l'antic regidor de Festes, enguay és banderer del bàndol cristià, amb els Pirates- va fer una feina ben feta. Hi ha molta col·laboració amb la Federació, però no deixa de ser molt de treball, perquè has de menejar huit-cents o nou-cents festers.

J.L.E. Però de segur que es sentirà orgullós...
R.M. Sempre! Això, sempre! Ja m'ha passat amb els soparets... Enguany no sabem encara com acabaran les festes, però quan era president dels Verds, arribava la processó i tot havia eixit bé... La veritat és que t'entra l'orgull, una satisfacció molt gran, i t'oblides de les setmanes de faena de darrere. La presidència d'una filà és difícil: hi ha molt més treball que els que paguen la quota pensen. No és només pagar, comprar cervessa, i au! Són segurs, organització, coordinació... i embolics amb certes associacions, i tot sense vore un duro.

J.L.E. Embolics com el de la SGAE?
R.M. Doncs sí. I és molt curiós, perquè l'Ajuntament no es nega a pagar el que calga. L'assumpte és que la SGAE demana informació de coses de les que nosaltres no sabem, com del correfoc, que organitza la Federació, o dels Nanos i gegants. La música d'aquestos va ser composada fa més de cent anys...

J.L.E. Aporten la informació que demanen?
R.M. Ells la demanen, tant si la tens com si no. I si no la dones, et cobren una tasa, basada en unes tarifes que tenen ells. Això només per no donar-los informació que potser ni tinguem...

J.L.E. És un abús?
R.M. Home, per tocar quatre nadales a la Cabalgata de reis, ens cobraren 420 euros... Jo entenc que tenim que parlar. Quan jo estava a la Federació vam arribar a un acord amb la UNDEF segons el qual havíem de pagar per les obres festeres, i va ser amb la SGAE. Després d'allò de Banyeres, on la Guàrdia Civil es va presentar i no va deixar que arrancara l'entrà, o altres successos no volíem problemes. Si tenim un concert o actuació hem de pagar, perquè estem obligats. Pero hi ha coses amb que es passen de normalitat i de lògica, com els Nanos i gegants o el carnestoltes. Tenen dret a viure, però no a costa de la resta...

J.L.E. Què opinen els autors?
R.M. Al poble tenim autors, però a ells no els arriven els diners. Hi ha músics que enregistraren la primera peça que van fer, però no més, no sols perquè no veien un euro, sino perquè havien de pagar quota a la SGAE. I sense rebre res...

J.L.E. Cobren per obres de gent que potser no vol cobrar-les i que no veuen cap benefici?
R.M. (Silenci) És un problema molt gran. Hem de revisar totalment la normativa en que es basen, perquè cobren per beneficiar-se ells. És un negoci muntat per a Shakira, Alejandro Sanz i Bisbal, i per a la gent que és a tots els concerts d'Espanya, no per a gent normal i corrent.

J.L.E. Hi ha compositors que el seu "benefici" és que interpreten les seues obres, no?
R.M. Sí, per això no hi ha problema. Però així està la cosa. Els problemes amb la SGAE són una anècdota més de les festes, de quan es mesclen festa i burocràcia, que no es porten massa bé. Tot i això, la Federació i la regidoria ens hem d'encarregar de que quadre, i poc més podem fer.