Rovellet, un mite de la pilota

La setmana passada vaig conèixer un dels mites més celebres del joc autòcton del País Valencià, la pilota valenciana: Antoni Reig Ventura, Rovellet. Després de l’entrevista vaig estar tot el dia molt satisfet; mai havia entrevistat una persona tant important i mai havia experimentat una emoció igual. Salvant el temps i la distancia, va ser com si ho haguera fet a la Marilin Monroe o el mateix John Wayne. Em vaig veure una mica travat, especialment quan intentava fer-li les oportunes preguntes com fan els entrevistadors mediàtics. Conforme anava contant-me la seva vida em sentia més incapaç de tirar-li de la llengua. Tanmateix, el seu permanent somriure em va retornar la serenor i em va fer veure que estava davant, no sols d’un llegendari personatge, si no d’una bona persona, propera i de fàcil tracte. Rovellet sabia el que m’interessava i anava dient-m’ho de la manera més natural; com aquell que va a comprar el pa tots els dies.

Em diu que li va se fàcil introduir-se al joc de la pilota perquè son pare era l’encarregat del Trinquet de Pelai, el que ara diuen la «catedral de la pilota». Son pare ja fou jugador amb el nom de Rovell de Dénia d’on era natural. Per això el trinquet de Dénia li han posat el nom del seu fill Rovellet.  Antoni Reig, o Tonin que li deien quan era xiquet, de poc li haguera servit son pare sense les optimes qualitats que tenia des de ben menut. Va nàixer el 1932 al mateix carrer de Pelai, justament en una casa al costat del trinquet. Rovellet va ser un prodigi de xiquet perquè abans de 15 anys ja el vestiren de blanc i es feu professional amb el nom de «Tonin el fill de Rovell». Pocs temps desprès s’enfrontava en el millor jugador d’aquell moment, altre mític de la pilota, com fou Juliet d’Alginet. Tota la seva vida ha viscut de la pilota arribant a la màxima categoria i popularitat en aquest esport. Per això forma part del grup de millors jugadors de la història que ha tingut el País Valencià ocupant un lloc especial en la capçalera de la catedral. Es va retirar molt prop d’arribar a 48 anys, una edat molt avançada per un pilotaire d’eixa categoria.

Ha competit el seu estil i saber per tots els pobles de dalt a baix del País Valencià movent la màxima expectació allà on anava fent partides excepcionals seguides per una selecta i entesa afició. També em diu que s’ha sentit molt còmode i satisfet de les partides benèfiques que ben sovint feia, i d’això ho saben molt be l’hospital de San Joan de Déu i el de Fontilles entre moltes altres institucions.

L’any 1951 va fer una gira de partides pel sud valencià, competint en Alcoi, Castalla, etc. Va visitar també al Comtat  l’Alqueria d’Asnar per una gestió que havia de fer en nom de la Federació Valenciana de Pilota. Encara diu que guarda amb molt d’orgull algun dels llibrets de paper de fumar Bambú que li regalaren.

 Quant a medalles i condecoracions en guarda tantes que ha perdut el compte. Diu que potser tinga més de 50 copes i caixons ple de medalles. Li han fet homenatges als trinquets de tots els pobles valencians on durant més de 30 anys va fer vibrar a espectadors pel seu polit estil. Uns anys abans de retirar-se, el  Consell Superior de Deports li va concedir la medalla d’argent al mèrit esportiu. Però de totes les distincions i reconeixements, el que més estima i valora ha sigut el que li va fer la Generalitat Valenciana el 9 d’Octubre del 2017.

He pogut sentir les paraules d'agraïment que Rovellet feu en l’acte d’aquella darrera distinció i he quedat meravellat per la humilitat i senzillesa que va demostrar aquest magnific pilotaire. És més, la seva actitud en aquell acte fou restar-s’hi importància i donar-la a l’esport de la pilota que era l'únic mereixedor de distincions i homenatges. Finalment va expressar el seu desig de què la societat valenciana agafe consciència que la pilota ha de ser un esport de majories a València.

Amb personatges com el mestre Rovellet, amb l’estil i elegància que ha donat al joc de la pilota, tenim assegurat el nostre esport nacional.