Santamaria: "El repte d'oferir teatre als més joves és també que ha d'agradar-los a aquells que els porten al teatre, els majors"

Aquest diumenge 30 de novembre s'enceta al Centre Cultural Mario Silvestre d'Alcoi la 15a edició del cicle de teatre familiar 'Els Amics de Tirisiti'. Ho farà amb l'obra 'Hansel y Gretel' de La Tartana Teatro, i quatre dies més de programació que es complementa amb l'oferta del Teatre Calderón i del Teatre Principal amb el Betlem de Tirisiti. ARAMULTIMÈDIA ha volgut inaugurar el cicle de titelles parlant amb Miquel Santamaria, director del Centre Cultural i programador d'Els Amics de Tirisiti.

LÍDIA VILA. Cinc dies de programació en 3 caps de setmana diferents, podem dir que açò ja és una petita Mostra de Teatre de Titelles?

MIQUEL SANTAMARIA. Importa més el contingut que el nom. La línia del cicle "Els Amics de Tirisiti" és portar a Alcoi espectacles molt diferents basats en titelles, més tradicionals o també de tècniques mixtes, d'actors, d'objectes, amb elements folclòrics, musicals... Sempre preferint els formats menuts, adients per al Centre Cultural, així com satisfer un públic molt ampli quant a l'edat, familiar o educatiu. Portem enguany quinze edicions, amb vora 60 companyies de 15 països de tot el món i vora 18.000 espectadors. Hem heretat l'esperit d'aquell Nadal de Titelles dels anys 80 i 90, acostant-lo encara més al nostre titella de capçalera, Tirisiti, que fa d'amfitrió i rep cada Nadal els perots de tot arreu que el visiten a casa nostra.

LV. A banda del cicle 'Els Amics de Tirisiti', les sales alcoianes (Caderón i Principal) s'omplin de programació infantil durant el mes de desembre. El públic familiar és tan actiu com sembla? És nombrós el públic familiar a Alcoi i comarca?

MS. El Nadal és una època molt procliu a l'oferta cultural per a tots els públics i els alcoians ho tenim com a una tradició preciosa, amb l'univers de Tirisiti, les Pastoretes, la Burreta i els Reis. Es tracta de complementar la tradició nadalenca alcoiana amb pinzellades de Cultura provinent d'altres llocs, fins i tot de molt lluny. Encara recordem com en 2002 vàrem tindre a Alcoi els Pupi de Sicília, Patrimoni de la Humanitat. Això que ara precisament demanarem per a la nostra festa nadalenca.

Per al Calderón oferim un espectacle de dansa, de base musical coneguda però versió més contemporània i pensada per aquest públic familiar, de La Bella Durmiente. Un molt divertit de circ visual, dels catalans de Pep Bou, tot una referència de les bambolles i els efectes escènics; i un de teatre adaptat sobre una història universal com és Cyrano de Bergerac.

LV. En aquesta edició del cicle dels Amics de Tirisiti tenim produccions ben lloades com ara 'El Ruiseñor del Emperador' de Arden. Quina altra funció ens recomanaries especialment?

MS. Totes tenen el seu interés particular, perquè el cicle es complementa amb cinc companyies de diferent procedència i concepció artística. El "Ruiseñor" ha rebut ara un premi doble d'interpretació a la Mostra de Titelles de la Vall d'Albaida, veterana i reconeguda. Les companyies d'Equador i de Bulgària ens porten visions del món que potser nosaltres no tenim i també ens interessa conèixer. L'òpera per a xiquets, Hansel y Gretel, els posa en contacte amb la lírica i, de passada, amb l'idioma alemany de les cançons -que no del conte, explicat en castellà pels madrilenys de La Tartana-. Jo, personalment, em quedaria amb "Kibubu", dels bascos Marie de Jongh. Una història tendra, simpàtica i emocionant al voltant d'un goril·la engabiat a un circ. És la funció de cloenda i deixarà tan bon record als afortunats espectadors com en la sessió que vaig presenciar en l'estrena a la Fira de Gijón, on va guanyar un premi.

LV. Són les produccions més menudes d'aquest tipus amb (suposadament) uns costos de producció inferiors, les que més opcions tenen de rodar arreu de les sales tan públiques com privades? Minimitzar les propostes pot ser una solució per sobreviure en aquest moment?

MS. De vegades ho sembla, però realment les funcions que portem a Alcoi no es guien per l'afany d'abaratir costos. El format menut es consubstancial al teatre de titelles quasi sempre. I també els preus que posem són "preus Tirisiti", és a dir, els xiquets paguen 3 euros i els majors molt poc més. Amb aquest preu no es cobriran les despeses, però per això és un cicle de gestió pública, l'objectiu del qual és cultural, social fins i tot; no econòmic. Si s'han de rendibilitzar monetàriament aquestes coses, com ho hauria de fer una empresa per pura supervivència, caldria fer moltes funcions del mateix espectacle i això, a ciutats com Alcoi, no és possible perquè no hi ha públic suficient ni seria convenient bloquejar una sala per una única proposta. Tirisiti acapara el Teatre Principal quasi dos mesos, però ell és especial i precisament d'aquest nombre de funcions i espectadors li ve la sostenibilitat econòmica també en temps de crisi, mira per on.

LV. Diuen que el públic infantil és un dels més exigents, és així realment o és fàcil impressionar-los?

MS. Els menuts no dissimulen. Si no els agrada, ho fan notar. I són molt espavilats, cada volta més, perquè el seu món ja no és el nostre; les generacions més recents estan pujant en un entorn diferent, que ens costa de percebre totalment encara que vivim tots junts; ells no tenen les nostres referències sinó unes altres, com és natural. Per altra banda, el repte d'oferir teatre, o música, als més joves és també que ha d'agradar-los a aquells que els porten al teatre, els majors, és a dir, ha d'agradar a tots. És realment difícil d'aconseguir i pense que cal reconèixer a les companyies perquè s'ho treballen molt i, ben a sovint, ho encerten. Val a dir que, sempre, hi ha un component molt vocacional dels creadors i actors titellaires i els alcoians, ara, un any més ho podrem comprovar.