Saúl Blanco: "Tinc molt de bàsquet dintre i ha d'eixir d'alguna manera"

 A més, el nou míster col·legial va acariciar la possibilitat de debutar en la selecció espanyola, però finalment va ser un dels descartats per Scariolo abans de l'Eurocopa. Un fitxatge mediàtic amb molt de bàsquet en les seues venes, però neòfit com a màxim responsable en les banquetes. Ara Vall d'Albaida ha entrevistat el nou entrenador del sènior masculí del Martínez Valls.

- Com naix aquest fixatge, d'un exACB que acaba signant amb un club modest com el Martínez Valls?
- “Són coses de la vida. La meua parella és d'Ontinyent, els últims estius he passat temps ací. L'estiu passat vaig tindre la sort i l'oportunitat d'entrenar en les instal·lacions per a preparar-me de cara al campionat de lliga i de compartir pista amb alguns jugadors de l'equip. Al cap de pocs dies d'anunciar la meua retirada, vaig rebre una trucada de la directiva del club dient-me que volien que la meua primera experiència com a entrenador fora. Pensant-ho uns dies, vaig decidir tirar-me a la piscina".

- Què és el que més t'ha convençut per a dir sí a l'ESET?
- "Sobretot la confiança que la directiva ha demostrat. Estaven contents i il·lusionats que jo em posara al comandament de l'equip i al final això sempre és un incentiu, el més important de tot. Després també he tingut l'oportunitat de parlar amb alguns jugadors que seguiran amb nosaltres, que estan contents i que tenen la confiança posada en aquesta pròxima temporada".

- Neòfit en les banquetes, però immers en mil batalles en la pista. No sé si existeix temor de com pot eixir aquesta nova etapa?
- "Por, no, ja que ha passat mitja vida com a jugador professional. Però sí que és cert que canvia molt la visió des del punt de vista del jugador a l'entrenador. Anirem amb peus de plom i a poc a poc esperem que els jugadors s'ho passen bé enguany, i que la gent que ens puga veure jugar que gaudisca amb el nostre bàsquet".

- El teu futur com a entrenador està lligat a la pedrera o al professionalisme i dirigir clubs referents en grans escenaris?
- "Crec que és prompte per a dir-ho. En la roda de premsa en la qual vaig anunciar que em retirava, vaig dir que el meu futur no sabia si estaria vinculat o no al bàsquet, però sabia que hi hauria bàsquet en la meua vida. Així que veurem. Igual es dóna la situació i la sort de poder seguir com a entrenador professional o un treball més de pedrera o de formació que també és molt bonic i m'agrada molt".

- Com es gestiona emocionalment el fet d'anunciar la teua retirada com a jugador en una carrera dilatada i de sobte parar i dir passe pàgina, reset i a entrenar?
- "Encara no hi ha hagut temps a gestionar-ho. Sí que és cert que quan eres jugadors saps que arriba un moment en el qual has de dir ja n'hi ha prou. És una decisió que has d'estar molt segur per a prendre-la i després perquè la prova de foc serà quan arribe setembre, quan tindré ganes de bàsquet com a jugador. Però bo, seguir en la pista encara que siga fent altres coses, crec que ho portaré bé. Sí que és cert que tinc molt de bàsquet dins i cal deixar-ho eixir d'alguna manera".

- Jo supose que tindràs una identitat i una visió de com ha de ser el teu equip. Com serà l'ESET Ontinet?
- "Jo he jugat per a molts entrenadors, amb moltes maneres de jugar. Intente que siga un joc alegre, ràpid, que la gent es divertisca, però sobretot els jugadors, que són els que han de gaudir d'això. Per tant, joc ràpid amb un cert ordre i adaptant-me als jugadors que tinga i a la categoria que encara s'està per veure".

- Visceral, tranquil... com serà Saúl des de les banquetes?
- "Bé, hi ha una mica de tot. Aquests últims anys com a jugador he sigut més tranquil. A mesura que compleixes anys, vas acceptant rols i tenint altres papers diferents i toca més posar ordre en el camp, jugar més calmat, parlar amb els companys... El que sí que és cert és que ajudaré als meus jugadors en tot el que necessiten, aportant el meu granet d'arena. Ja he parlat amb ells i amb els futurs jugadors que vindran també tindré la mateixa conversa: que em tenen per a qualsevol cosa fins i tot si hi ha un malentés que hi haja per a esmenar-ho parlant. I lògicament, si cal posar ordre es posarà, però sóc una persona tranquil·la i no crec que estiga saltant i pegant crits, encara que segur que algun donaré, però espere que no siga la tònica".

- L'any passat es van perdre molts partits en el tercer quart i fins i tot al final, hi ha una mica de psicòleg en Saúl per a gestionar tot això?
- "Al final un entrenador no deixa de ser un docent. Estic preparant el màster de professorat perquè en un futur puc ser professor, llavors, lògicament la labor de l'entrenador té una faceta psicològica, no és només tindre coneixements de bàsquet o saber-los transmetre'ls bé, gestionar bé els canvis, les rotacions, els tempos de joc, sinó també cal saber portar un vestuari. Per tant, és important l'aspecte psicològic. Cal no oblidar que el bàsquet és un joc i no es pot empatar, un dels dos ha de perdre. El que sí que tinc clar és que, passe el que passe hem de deixar-ho tot el camp i si ens guanyen perquè han sigut millors que nosaltres, doncs enhorabona. Però que no ens guanyen perquè tinguen més ganes d’aconseguir la victòria que nosaltres".

- Aquesta pregunta va amb doble intenció, 36 anys és una edat major per a continuar jugant en el bàsquet?
- "Bé, hi ha de tot. Sí que és cert que als 33 ja saps que et queda poc, poden ser dos anys o poden ser huit perquè tingues il·lusió o perquè el cos responga. En el meu cas no ha sigut ni per falta de ganes, ni motivació. Simplement és que el meu cos m'ha donat avisos, m'ha dit fins ací, així que necessite un respir i bo, hi ha jugadors que amb 38, 39 i 40 anys continuen rendint a bon nivell. De fet, enguany he compartit vestuari amb Oliver Arteaga que fa moltíssim temps que està en la lliga, té 38 anys i acaba de renovar una temporada més. Al final cadascun té els seus factors i situacions, algunes són físiques, unes altres són personals, altres vegades són psicològiques. En el meu cas, com et deia és que el meu cos ha dit fins ací hem arribat i dóna'm un respir que necessite descansar".

- Realment la meua pregunta et plantejava si anaves a combinar les facetes de jugador i entrenador...
- "Ah, ho tinc tan clar que ni em plantejava jugar. Es va acabar. Sí que tornaré a jugar al bàsquet, però serà una pachanga, un 'solters contra casats' per a matar el cuquet, però posar-me a jugar una competició federada no. Ho tinc molt clar: quan s'acaba el bàsquet, s'acaba com a jugador".

- Se't coneix com a 'mirlo blanca', per què?
- "És un malnom que em van posar, aprofitant el meu cognom i perquè veure una merla blanca és molt complicat. A Astúries va haver-hi una sequera de jugadors professionals molt gran i en la meua època només estàvem Diego Sánchez i jo. Vaig tindre la sort de debutar molt jove i crec que en primer o segon partit d'aqueixa temporada amb 18 anys, vaig fer un bon partit i va aparéixer aqueix nom en un periòdic i a partir d'ací es va quedar això de la merla blanca".

- Arribes només com a entrenador o també et faràs càrrec de la direcció tècnica de l'escola?
- "Sí, la idea és dirigir el primer equip i coordinar als entrenadors i la faceta esportiva del club, que hi haja bona sintonia i que es vaja treballant amb coherència dins de cada categoria perquè, a mesura que els jugadors i els entrenadors vagen progressant i creixent, tinguen assimilats una sèrie de conceptes".

- Eres de comptar amb la pedrera o primer cal veure què hi ha?
- "Desconec tot, és molt prompte per a mi. M'agradaria comptar amb gent jove per a entrenar i completar plantilla. De fet he parlat ja amb alguns jugadors que estaven l'any passat en l'equip, jugadors de la terra que m'han dit que sí, que seguiran, però també està en l'aire la categoria en la qual jugarem. A partir d'ací confeccionarem la plantilla d'una forma o una altra. Tinc clar la forma en la qual vull jugar, però encara és molt prompte, m'estic preparant, planificant, veient jugades, veient partits de l'any passat per a conéixer la categoria, perquè la lliga EBA són tantíssims equips i tantíssimes zones i grups, que el que jo conec a Astúries pot no ser un nivell similar al que es té en la zona de València".