"Sé a qui no votaré, però encara no sé a qui votaré"

Són les eleccions més estranyes dels últims quatre anys i les hores prèvies a diumenge prometen ser molt intenses. La primera cosa que cal dir, des de la perspectiva del periodista, és que els partits se n'han passat pel que fa a la utilització de les xarxes socials i a l'allau d'informació i projectes que han presentat en la darrera setmana. No feia falta concentrar-ho tot en les últimes hores. Als mitjans no hem pogut assimilar i tractar tanta informació i -em consta- que el ciutadà ha acabat una mica fart. I és que no per llançar més notes de premsa i més posts aconseguiràs que la gent t'escolte.

En segon lloc, està el tema de l'oratge. Aquells partits que tenen l'electorat més fidel -PSOE i PP- estan preocupats. Si plou, la gent major no anirà a votar. I això pot ser tràgic. A la fi, no s'equivoquem, la generació de la transició, dels que no van poder votar fins a l'any 79 són els que fan cua en els col.legis electorals. Aquest és un aspecte que haurien de tenir en compte els polítics. Què fem dels joves? En qualsevol cas, la pluja preocupa, però si fera calor estiuenca estarien preocupats per si la gent se'n va a la platja o la caseta, es despista i no arriba a votar. Conclusió: Voten els que volen i no té res a veure que ploga o faça calor. Almenys no és determinant.

La tercera derivada d'aquestes eleccions té a vore, almenys en Alcoi i Cocentaina, amb el comentari generalitzat que se sent a tertúlies i cafés: "Sé a qui no votaré, però no tinc decidit a qui votaré". I és que realment no hi ha una opció clara i la desconfiança amb els polítics cada dia és més evident. Un sap a qui no votarà, perquè normalment ets de dretes o d'esquerres. Però, a qui vote? Dolent conegut? Oposició laxa i anestesiada durant 4 anys?, candidats nous i desconeguts?

A la fi, la 'cabra tira al monte', i el més previsible és que cadascú opte pel cor i no pel cap, però els polítics a les comarques han perdut una oportunitat històrica de connectar amb la ciutadania i mostrar sinceritat i projectes centrats en el que necessitem les persones. I no en la repetició d'idees i paraules buides de l'estil: "Pensarem en les persones, generarem ocupació, farem que la gent no deixe els poble i ciutats, millorarem la Sanitat i ens ocuparem dels majors". Això ja no s'ho creu ningú perquè la majoria de coses (com l'ocupació) la generen les pròpies persones o els empresaris.

Tot i això, el natxoconsejo del dia és: Voten, gaudisquen d'un privilegi que els nostres iaios no tenien.

Perquè qui no vote, no té dret després a queixar-se.