Seguim normalitzant la dolçaina

M’agradava i era tot un goig quan, pels anys 80, tocava el clarinet a la banda del meu poble i participàvem a l’acte del dia dels Músics a Alcoi.

També recorde, allà per finals dels 90, tocant la dolçaina al mateix acte amb la banda primitiva d’Alcoi, encapçalada per Gregori Casasempere, on a cada pas de la desfilada percebia la calor d’un públic totalment entregat i entusiasmat.

Sempre he tingut amb molta estima el fet que la Festa d’Alcoi reconega i respecte el treball dels músics, aquells que posem la banda sonora als milers de moviments i colorits que es gaudeixen durant tota la trilogia festera alcoiana.

Aquest any espere amb impaciència l’arribada del 21 d’abril a Alcoi per dos raons fonamentals: el fet que un músic-dolçainer dirigixca l’himne de festes i el fet de poder participar en la desfilada de bandes amb companys, alumnes, exalumnes i coneguts de les colles de dolçaina de la ciutat interpretant un pasdoble per a dolçaines i percussió del compositor Francisco Valor que em va dedicar i vaig tindre l’honor d’estrenar el dia que dirigí l’himne de festes del meu poble, Cocentaina.

La participació de les colles en el dia dels músics, és un pas més endavant vers la normalització de la dolçaina dins la música per a la festa de moros i cristians que s’interpreta a Alcoi. És la primera vegada a Alcoi on es reconeix la tasca d’un músic de dins l’àmbit de la música tradicional com és el cas de l’amic Hiroshi Fujii que, amb les seues peculiaritats i el seu tarannà, ha potenciat la dolçaina i tot allò que representa, més enllà de les nostres fronteres.

Espere i desitge que aquest fet no quede com una simple anècdota d’aquest any fester i que a partir dels propers els dolçainers tinguem el nostre lloc dins eixos actes tan entranyables i emotius, que apropen i agermanen a tot un poble, com ho són la desfilada del dia dels músics i la interpretació de l’himne de festes normalitzant així un fet innegable i tangible com ho és la plena participació del nostre instrument a la festa de moros i cristians.

Sempre cal mirar cap al futur, coneixent el passat i obrint-se cap a la nova societat del segle XXI. La Música ben feta i ben interpretada amb qualsevol formació o instrument, és MÚSICA en majúscules, sense menysprear els gustos personals de cadascú. El que tinc clar és que la música interpretada amb la dolçaina té una peculiaritat que la diferència d’altres, i és que el seu so i la seva personalitat diferenciada formen part de la identitat de tot el poble valencià i no podia ser altre que Alcoi, amb tanta estima per les seues tradicions, qui decidira donar-li un altre impuls al nostre instrument més tradicional per excel·lència com ho és la Dolçaina.

Seguirem normalitzant.

Hipòlit Agulló Ferrándiz,  Professor de dolçaina al Conservatori “Juan Cantó” d’Alcoi. Titulat superior de música en l'especialitat d’instruments de la música tradicional i popular.