Seguim sense responsables i ara ja reclamem culpables

Més d'un any ha passat des que moriren més de 70 dels nostres majors a la residència DomusVi d'Alcoi. Ara ja sabem més coses, com que no es va aïllar correctament a la gent, que el personal no disposava d'equips de protecció, o que fins i tot es negaren a donar els contactes dels majors als membres de la UHD, la Unitat d'Hospitalització a Domicili que va anar quan van intervindre la residència per a tractar els majors més greus, i volia informar els familiars.

I tot açò ho sabem no gràcies a l'empresa que gestiona la residència o a la conselleria de Sanitat, sinó a Manuel Pérez Bosch, el cap de la UHD que es va encarregar de lidiar no sols amb la COVID, sinó amb alguns mal gestors de residències.

El que Manuel Pérez Bosch va contar en la taula redona organitzada per Guanyar Alcoi posava els pèls de punta. Però el que més dolia era vore com familiars de majors morts a la residència s'assabentaven per primera vegada d'algunes coses que haurien d'haver sabut fa un any, quan va morir el seu familiar. Per exemple, el metge els va assegurar que els majors atesos a la residència tingueren medicació suficient i en aquest sentit estigueren ben atesos, dissipant alguns dubtes pel no trasllat a l'Hospital. 

En el debat, amb la participació de persones directament involucrades en aquesta desgràcia, s'han posat damunt la taula moltes de les qüestions que cal canviar sobre el model de residències: les ràtios, la millora laboral dels professionals, el control perquè fons inversors no juguen als negocis amb els majors; i a llarg termini la conversió de la gestió de les residències a públiques, incloses dins del nostre sistema de salut.

Però també ens vam trobar en el problema que no es pot regular: la falta d'empatia i responsabilitat d'alguns gestors, i que han marcat la diferència entre els brots que hem tingut a la resta de residències de tot el departament de salut, i a la DomusVi d'Alcoi, amb una de les taxes de mortalitat més alta de tota Espanya.

Manuel Pérez Bosch va deixar clar que ho contava tot perquè no vol que torne a passar. I aleshores em pregunte què ha canviat un any després perquè no torne a passar. Abans feia falta responsables perquè no era el moment, pensava, de tallar caps: estàvem encara molt sensibles i podíem tallar el cap que no tocava. Però passen els mesos i no passa res. De moment els únics que estan deixant-se el temps, l'esforç i els diners són els familiars, que treballen en una denúncia penal. I ho fan a soles perquè tot i tocar totes les portes no han trobat respostes i tan sols poden recórrer a advocats o valents com Pérez Bosch. Ara ja no ens basten responsables, ara crec que és el moment de concretar culpables, designar responsabilitats i assegurar-se que açò no torne a passar.