Pujar a El Collao és un vertader acte de Fe. Un suplici, un calvari (ara que ve la Setmana Santa). Ni futbol, ni alegria, ni gols... només fred i avorriment. De reüll trobe l'Eldense, en Segona A i amb 1000 aficionats acompanyant el seu equip per tot Espanya. Nosaltres, amb un propietari que pensa i diu que som uns paletos, amb un club que té una estructura de primera regional i cap jugador de la comarca. Impossible entendre la següent afirmació. "Ciutat de 60.000 habitants amb un equip en Primera Federació, però amb l'afició cabrejada i 'siesteando' en la graderia... buida". Però li tenim carinyo. És un equip sense gràcia, però és el nostre.
És el nostre xiquet, el nostre equip. I amb ell, fins a la mort. Però ningú amaga que vivim un dels pitjors moments de la seua Història. Curiosament, quan es troba en la categoria que ha d'estar i quan moltes ciutats grans i riques somien amb una de les places de la Primera Federació. El futbol és així, mai saps si és millor jugar en tercera contra l'Ontinyent i tornar a casa satisfet o patir i rabiar en primera, sobat perdut.
I és que ja són massa setmanes patint un avorriment insuportable. La gent, en Gol B o Lateral, o tribuna i Gol A...conta borreguets i recorda eliminatòries de Copa amb la mirada perduda mentre el Deportivo pega pilotades cap al cel. Ni gols, ni emoció. Per no haver-hi, no hi ha ni hòsties ni expulsions. Un autèntic rollo.
Mai caminarà a soles el Deportivo, però, la cosa és per a estudiar-la. Un propietari que volia conquerir el nostre cor fent una roda de premsa per a dir-mos inútils (als alcoians), un president que és 'la voz de su amo' i que algun dia s'adonarà que cal prioritzar altres coses i una estructura de club que fa (cal dir-ho amb tendresa) llàstima. Tot ple de xavals que intenten fer la faena dels majors i molts detalls que ningú aborda. Per exemple, si ets un jugador que ha vingut després de setembre, quan l'entrenador et canvia, no hi ha foto teua en el video-marcador; posen un perfil en negre. Hi ha setmanes que sí que hi ha kiss-cam i altres no. I acabem el partit amb un himne fet amb intel.ligència artificial. Tot molt artificial, sona poc a Deportivo Alcoyano.
I la plantilla, feta per a play off (manual bàsic de l'entrenador: mai digues que l'equip està fet per a play off, o quan estigues en desens et fregiran), camina sense ànima pels camps d'Espanya, sense gol i sense la 'garra' del Deportivo.
Els alcoianistes no et deixarem caure, però serà difícil convéncer al pare de tornar a El Collao en les pròximes setmanes. Se'ns ocorreixen 15000 coses més apassionants que fer. Pero un no tria el seu equip, nàix del seu equip. Així, que,,, al Collao.
Sempre Deportivo Alcoyano!