Soc TCAE II

Fa dies que el govern ha decidit medicalitzar els Centres Per a Majors Dependents. Una bona idea per a les que no ho estan. Continuem en la diferenciació entre el geriàtric públic i el privat. Mentre que per a accedir al primer has d'aprovar una oposició de convocatòria pública i el consegüent concurs de mèrits ( temps treballat, cursos formatius, etc...) per al segon has de passar una entrevista amb l'equip gerent de l'empresa. No em cansaré de fer aquest aclariment fins que no ho entenguen les Administracions Públiques .

Els geriàtrics privats (perqué públics no n'hi ha prou) naixen de la necessitat d'acollir a la gent major que no la poden atendre a casa, situació molt comuna que obliga al familiar a portar al seu iaio a centres de dubtosa eficàcia. L'ATENCIÓ ALS NOSTRES MAJORS NO POTSER UN NEGOCI, HA DE SER PÚBLICA I DE QUALITAT COM LA SANITAT. És el present i el futur, no ha de ser d'una altra manera.

Si promocionem el privat, a part del preus abusius i prohibitius ( no tot el món pot pagar aquestes barbaritats ) hem d'afegir la manca de personal i de vegades sense qualificar. Amb aquestes variables no pot eixir bé.

Però els alts mandataris s'han adonat que hi ha centres on les infermeres/ers i les metgesses/es treballen a horaris reduïts i han de valorar en poc temps que li passa a un iaio. Així que quan tenim una crisi com la que tenim ara, no pot eixir bé. És clar que intervenen altres variables, però si tens més municions pots fer front a l'enemic amb més oportunitats d'acabar triomfant.

Per a ser coherent, no crec que siga el temps de retrets, prou fem defenent-se en la trinxera. Però és de veres. Estem en un moment on ser negatiu, mai ha sigut tan positiu.

Hem de fer entendre que en un geriàtric públic, on l'administració posa els recursos necessaris, el major rep assistència sanitària 24/7. Com a l'hospital. Per a ser justos, no disposem de tècniques de diagnòstic (Rx, TAC, i altres proves especialitzades) així que enviem al nostre iaio a qué li facen les proves i se'n torna al centre en un tractament adequat. Si estiguera vivint a un domicili particular, romandria a l'hospital el temps que necessitara fins que es recuperara. A les residències tenim majors terminals amb tractaments pal·liatius que duren 3 o 5 anys, quant per definició teòrica són 6 mesos. Alguna cosa estarem fent bé.

Se'ns defineix com a personal sociosanitari. Sols per això ens diuen que no fem la mateixa faena que a un hospital. Hem reparat en la faena que es fa en un centre de salut?. Té similituds amb la nostra. El metge de capçalera i la resta de personal sanitari, dona una atenció integral als pacients que acaben sent com de la família. Però ningú posa en dubte que son personal sanitari, encara que no donen assistència 24/7. I nosaltres estem lluitant per uns drets, que fora de la Comunitat Valenciana, es donen a tots per igual. Això sí, ara som Sanitat:

Ha assumit les nostres competències, però no els nostres drets com a treballadors. Tranquils, continuarem fent la nostra feina de l'única manera que sabem: bé.

Ha assumit les nostres competències, però no les nostres reivindicacions. Tranquils, continuarem cuidant dels vostres-nostres pares, perqué a casa no podeu.

Pensem que si hi ha especialitat mèdica, d'infermeria, i tcae, serà per qué els iaios necessiten atenció especialitzada com els xiquets tenen els seus pediatres? Però la geriatria és de segona. Per a l'administració, és de segona, com tot el personal sanitari que treballa en geriàtrics públics.

Tinc molt clar, que no és el moment més indicat per a fer reclamacions. Ara som Sanitat, en temps de crisi. Ara sí que som iguals. Ara sí que treballem bé.

És la meua realitat. La d'una TCAE treballant en un geriàtric.