SOS al casc antic de Cocentaina

Fa poc més d’un any manifestava, en aquest mateix mitjà d’informació, el meu malestar i preocupació pel casc antic de Cocentaina. En un any de temps que ha passat, no solament que es manté el malestar i preocupació dels veïns, si no que s’ha empitjorat. El deteriorament que està patint el cas antic és vertaderament caòtic i molt preocupant. No m’estranyaria que qualsevol corporació municipal d’un poble amb un problema així no puga dormir. Realment és un cas greu. Hui mateix he vist, en el meu habitual passeig diari pel poble vell, una espècie de campanya organitzada pel veïnat amb moltes pancartes penjades en balcons i finestres dels carrers Dolors, Major, rector Montagut i Ravalet. Supose i espere que aniran afegint-se més carrers perquè es tracta d’una acció desesperada que caldria aturar. El SOS generalitzat en tot el casc antic i que han llançat uns pocs veïns, necessita un abordament inajornable i integralment seriós. La bassa del despropòsit mirant cap un altre costat, s’ha havia desbordat. Eixe goteig d’enderrocaments, desatenció i infravaloració del la ciutadania del casc històric ho demanava per la mort de Déu. Potser hi haja més sensibilitat en el veinat del que jo creia. He de dir que m’ha sobtat gratament veure finalment la reacció del poble reivindicant un aspecte que començava a pensar que podien ser manies meves de caràcter senil. 

Pels texts que he llegit a les pancartes, pareix ser que fa temps que  s’està tractant amb l’Ajuntament una solució. Ho dic, perquè puc veure certa decepció o cansament en els missatges. Diuen clarament que el ritme que porta l’administració no és el que cal ni el que espera el veinat. També podem detectar als texts certa impotència del veïnat i el necessari que és la solidaritat de la resta de cocentainers. És comprensible i compartisc el malestar davant del problema que l’he fet meu des de fa molts anys. Els que hem nascut i viscut en un nucli urbà residual de l’època medieval, ens desconhorta pensar que l’administració no està fent l'adequada, necessària i (ara urgent) actuació d’emergència. També entenc que l’atracció de nous veïns per poblar el casc antic és nul·la. Ningú s’arrisca a fer una inversió i hipoteca davant la marginació que presenta el barri. Per altra banda els que han optat viure ací i han gastat els estalvis, a més de l’hipoteca, rehabilitant la casa estan angoixats veien el futur que els espera. Veure el deteriorament que està patint els voltants de ta casa, ha de ser depriment. El que no ha passat en alguna ocasió per una situació de tindre un veïnat marginal no ho sap; us assegure que és terriblement desagradable.

Per altre costat, he vist algunes mostres d’algeps datades en determinats clevills amenaçadors que hi han en alguna casa, vull pensar que l’administració té tècnicament controlades les cases dubtoses. Però no és prou. Falta una política urbanística adequada i eficient amb la complicitat del veïns. Almenys jo ho veig així. Viure en eixos llocs on l’estructura urbana guarda records inesborrables de la nostra vida, és un plaer. Viure en eixos racons i paratges urbans on hi ha tanta relació en aquells repobladors que va dur el rei en Jaume ha de ser molt agradable. Tot i que entenc i accepte els que no accepten ni els agrada la zona. Però hi ha moltes persones que els agrada viure en entranyables llocs on els nostres avantpassats van construir, reconstruir i remodelar la estructura urbana a través de segles.

Però eixe lloc històric ara mateix mostra una tendència que ens descoratja perquè ha quedat desarrelat i sense la vida que proporcionen el tindre xiquets jugant pel carrer. Això em sembla molt greu. El pitjor de tot és que no hi ha a la vista cap símptoma de revivar ni de tant sols aturar el soterrament. No vull ser pessimista, però l’enfonsament és tant evident que no m’estranya que alguns hagen dit prou.

No tinc cap informació si l’ajuntament té planificada alguna intervenció ni de com pensa abordar els problemes que mostren les pancartes. Però, comprenc perfectament la incomoditat i preocupació dels veïns. Supose que alguna cosa hi haurà pensada, encara que no s’haja fet públic. Entenc per altra banda que no hi han solucions a curt termini, però, això correspon a l’autocrítica que alguns s’hauran de fer per no haver-ho planificat 20 o 30 anys enrere. 

La preocupació i malestar del veïnat pel perill d’enderrocaments d’algunes cases i del camí que porten altres per no atendre el propi manteniment, ha de ser insuportable. A més, va més enllà del perill d’haver alguna desgràcia. Es tracta de la supervivència d’un casc històric, d’ofegar un determinat estil de vida i del trauma afectiu que suposa la desaparició de paisatges que han configurat la manera de ser dels ciutadans.

La veritat és que hi han indrets urbans al casc antic que podrien ser encantadors si estigueren degudament rehabilitats. Des de balcons o finestres, podem veure monuments protegits d’immens valor històric i simbòlic. Però, contradictòriament eixe mateix balcó o finestra estan apuntalats perquè no caiguen. Hi han llocs on podrien fer-se jardins, places o serveis públics, sacrificant algunes cases sense valor històric o paisatgístic. Una escoleta i un projecte de huit o deu habitatges de protecció social podria ser un al·licient per alguns joves que volen formar una família. Però, per açò és imprescindible un pla intel·ligent i assenyat amb la participació del veïnat. Intuïsc que ha de ser un pla a mitjan i llarg termini, però, si no es comença, mai no s’arriba.

L’error que ve arrastrant-se des d’allò que ve denominant-se la «bambolla de la rajola», ara estan eixint les seqüeles; perquè potser era aleshores quan tocava fer-ho. Allò ens va dur a l’actual contradicció i ridícula situació de veure espais urbans correctament urbanitzats: amb llum, aigua, voreres, claveguerams... i sense cases. Mentre, el casc històric està agonitzant. Vos convide a que visiteu diferents pobles del Comtat i us assegure que quedareu meravellats pel goig que fan i l’encert que han tingut per fer atractius paisatges i paratges urbans.

Vull solidaritzar-me públicament amb els veïns i veïnes i encoratjar-los perquè no es cansen, que tenen tot el dret a exigir solucions. Esteu en el bon camí. La història està plena d'òptimes solucions que s’han fet gracies a les tossudes reivindicacions veïnals. Us recorde, per qui no ho conega, les barbaritats que volien fer en el vell llit del riu Túria al pas pel Cap i Casal. La ciutadania va dir que el llit era del poble i el volia verd. No va faltar qui deia que allò eren provocacions de jueus, maçons i comunistes; però, vegeu com ha quedat aquell vell llit com un excel·lent pulmó de la ciutat de València. Gràcies a la justa reivindicació dels veïns i a la justa comprensió dels governants. Tant justa com la que feu vosaltres.

Un estat de dret no solament ens permet elegir els governants en cada període electoral. També tenim el dret, entre campanya i campanya, d’exigir als governants que la gestió dels nostres impostos que fan són millorables i en quin punt els han de millorar. A més del dret que tenim de demanar explicacions, també cal que ens facen còmplices en les actuacions que mamprenguen. No m’agradaria gens ni miqueta, que la situació de deteriorament actual del casc antic que hi ha a Cocentaina, fora d’esquena a l’esperit polític del Govern Valencià del Botànic. Entre altres coses, perquè em sembla que aquell té un altre tarannà.