SOS Benillup

En els anys 50 i 60, quan la terra encara es treballava per a viure de forma majoritària, els veïns de Benillup mantenien les aigüeres netes, els bancals treballats i alçaven els marges quan la pluja els tombava. Eixos veïns i veïnes es van adonar de que el Barranc de Caraita cada vegada anava acostant-se més al poble, i van començar a prendre mesures, dins de les seues possibilitats: van condicionar aigüeres, van plantar piteres, paleres i oms, tot amb l’objectiu de que l’avanç fora el més lent possible.

Amb l’arribada de la democràcia, cap a l’any 1980, l’ajuntament ja va tindre els primers contactes amb les administracions públiques per advertir del perill que suposaria a llarg termini no prendre mesures preventives, ja que el barranc seguia creixent i la distància al poble es reduïa notablement.

En els anys 90 es va mantindre la mateixa línia de contactes, cada volta amb més insistència. Els veïns traslladaven de nou la seua preocupació a l’Ajuntament, entre altres administracions, però seguia sense fer-se res al respecte.

Va ser a l’any 2004 quan els veïns van decidir alçar la veu amb molta mes força, ja que, després d’un episodi de pluges continuades en desembre d’eixe any, les solsides van ser molt considerables i el perill es feia més palès. Algunes cases van quedar a només 20 o 30 metres del precipici. Era el moment de prendre mesures dràstiques.

Es van fer alguns estudis, i van haver molt bones paraules per part de les administracions, però cap acció, cap actuació efectiva, ni molt menys, definitiva.

Any rere any, els veïns i veïnes de Benillup hem alertat. Any rere any, hem fet tot el que està a les nostres mans. Any rere any, hem rebut bones paraules... però seguim esperant. Tant de bo encara no siga tard.

Les intenses pluges que estan caient en estos moments, sumades als més de 550 mm que portem en els últims dies, estan provocant de nou importants solsides, amb un avanç del barranc imparable cap al poble, i amb el perill d’un gran despreniment que s’emporte les cases per davant, amb tot el que això implica.

Nosaltres no podem dormir. Quan pensen actuar les administracions? Quan siga massa tard? Serà demà massa tard?

Qui és responsable de que en 40 anys no s’haja fet res? Qui és responsable de l’emergència sorgida des de 2004? Per què ningú ens escolta seriosament? Qui serà responsable del que passe a Benillup?