Temps difícils

La nostra realitat s’articula al voltant de moltes variables. Pense que ningú se sorprendrà si dic que una d’eixes variables, que potser siga de les més importants, és el treball. Per què? Molt senzill, sense treballar no hi ha ingressos econòmics (bé, a no ser que sigues ric de cuna i no t’hages de preocupar per la pasta) i si no hi ha ingressos econòmics t’acabes morint.

En una provocativa reflexió que ja té unes dècades i que porta per títol «L’abolició del treball», Bob Black ve a dir una cosa com que el treball és l’origen de gran part del malestar i de les queixes que les persones tenim en el dia a dia. És a dir, hi ha molt poqueta gent (molt poquiua) que parle bé de la seua faena, o que estiga a gust en ella: bé siga pels horaris, pel que cobren, per com s’organitza... Curiosament, diu l’escriptor, tot i la font de patiment que suposa el treball, pràcticament ningú es planteja de veritat posar en marxa accions, individuals o col·lectives, per a transformar (millorar) en profunditat les condicions en les que treballen.

Fer dotze hores al dia, i/o el tercer torn, i/o sis dies a la setmana, i/o en condicions moltes voltes precàries, i/o sense vacacions; «pareix que siguen coses d’una altra època». La del treball industrial, aquell descrit en els «Temps difícils» de la novela de Charles Dickens, com si encara visquérem en una «Coketown» del s.XIX. El treball ja no és bàsicament industrial, però tant de temps després pareix que els problemes siguen molt pareguts. I a mi, no obstant, el que de veritat em xoca és que el vocabulari que usem per a discutir sobre el tema siga també encara el del segle XIX.

Hi ha estudis que apunten que cap a l’any 2030 (!), un 20% de tota la mà d’obra mundial (en tots els sectors i especialitats) serà substituïda per l’automatització dels processos laborals. No sé si heu seguit molt o poc les discussions de les últimes setmanes sobre el SMI (que crec que s’han de tindre), però què s’està fent per organitzar «un futur sense faena»? Quina és la previsió que fan governs i (grans) empreses per evitar un esclafit social el dia que s’incorporen a l’atur milions de persones? No sé què penseu, però potser no estem dedicant-li al tema tota l’atenció que mereix.

Si sou dels qui treballeu més hores que un rellotge, o dels qui teniu la desgràcia de tindre una faena precària (cosa que no és incompatible amb «treballar més hores que un rellotge»), o no esteu treballant en estos moments, segurament tot açò vos semblarà una imbecilitat. Però és que les coses s’han de posar en context. Si per A o per B la faena és una font de malestar, com diu Bob Black, ja aniria sent hora de demanar solucions de veritat. Quines? No ho sé. Atrevim-nos a pensar-les.