- Cal ressaltar la professionalitat, l’entrega i el risc que estan assumint les persones treballadores de l’Hospital d’Oiliver. Des d’ARAMULTIMÈDIA, tenen el nostre reconeixement.
- Tot i el contagi, a Oliver fa una setmana que han aïllat les persones majors per protegir-les. I els professionals del centre treballen amb grans mesures de seguretat
- Cada vegada que un mitjà de comunicació parla de víctimes mortals no confirmades per les autoritats es col·lapsa la centraleta de la residència d’ancians i el personal sanitari que hauria d’estar atenent els majors ha d’invertir temps a informar els familiars.
En situacions de crisi, algunes persones perden el qualificatiu d’humà i trauen els seus instints més cruels. Se suposa que és el de supervivència, però també pot ser el de l’imbecil·litat (que no existeix als llibres però si en la Realitat). Una persona ha patit un rebuig més propi de l’època de la pesta de fa molts segles. En un establiment comercial d'Alcoi no l’han volgut atendre perquè treballa en la residència d'Oliver.
De vegades fem coses sense pensar-les. Segurament la situació que vivim ens està col·lapsant i fem i diem coses que no volem en realitat.
Suposem i esperem que siga allò que li ha passat a una persona treballadora d’un establiment comercial d'Alcoi, que aquesta setmana s’ha atrevit a negar-li l’atenció a una persona pel fet de ser treballadora d’Oliver i per tant, perquè podria ser portadora del virus. Per desig de les nostres fonts no desvelarem de quina entitat ni de quina persona d'Oliver es tracta.
Només ho contem perquè vostés sàpien on arriba el grau d’histèria i d’imbecil·litat que regna ara la Societat.
Eixa persona de l'establiment comercial ha de saber que, segurament, els treballadors i treballadores d’Oliver podrien ser aquells que més s’estan protegint de la infecció i que ella podria ser la infectadora. Ens consta que al centre de majors operen amb moltíssima seguretat, i ens consta que els ancians estan aïllats i protegits. La persona de l'entitat comercial, anant a comprar a un supermercat o passejant el gos sis voltes al dia, té més risc que els treballadors d'Oliver.
Molt dura la situació a Oliver
És just reconèixer l’esforç, la dedicació i el risc que estan assumint les persones que treballen a Oliver. Sense quasi descans i amb gran vocació de servei públic. El centre ha contractat més personal i fan tot el que poden.
De fet, Oliver és un dels primers centres que va aïllar els seus majors i que va recomanar els familiars que no anaren per allà. Prou abans que Pedro Sánchez ens clavara la por en el cor, fa quatre dies (sembla un any ja).
Responsabilitat periodística
Per últim, no som ningú per a donar lliçons –per favor- però és necessari que els mitjans de comunicació en un tema tan complex com aquest ens limitem a informar d’allò que confirmen les autoritats. Perquè les notícies que procedeixen del mateix lloc dels fets (fonts reals no oficials) poden no saber amb exactitud què ha passat o el motiu real d’una mort. Quan tot passe (que siga prompte) hi haurà temps per a depurar responsabilitats polítiques i amb empreses gestores en aquest cas de residències (i d'establiments que neguen una atenció a una persona perquè treballa com a personal sanitari).
Perquè ara per ara, cada vegada que una notícia no confirmada per les autoritats competents bota als mitjans de comunicació i que parla de persones mortes, provoca la saturació de la centraleta i dels mòbils personals dels treballadors i per tant dificulta que es dediquen a allò que volen i deuen: cuidar dels nostres ancians.