El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jorge Sancha, Fill d'Emilia García Vilaplana, morta el 15/04/2020 en la Residència *DomusVi d'Alcoi

Jorge Sancha

Unic punt al plenari: "Brot Covid19 a la residència DomusVI d'Alcoi"

Dijous que ve 30 de Juliol, a les 12.00, se celebrarà en el Saló de Plens de l'Ajuntament d'Alcoi, un ple extraordinari, en el qual, només hi ha un únic punt del dia, "Brot Covid19 a la residència DomusVI d'Alcoi".

És hora de fer política, però política de qualitat, oblidar-nos de picabaralles, colors polítics, comptes pendents, etc... Estem parlant, possiblement, la pitjor tragèdia succeïda a Alcoi en els últims 100 anys, on han perdut la vida 73 persones, 73 famílies marcades per a tota la vida per aquesta tragèdia, que van passar per una total falta d'informació, falta de comunicació i estat de salut dels seus, i finalment a molts els toque, haver d'enterrar de mala manera al seu familiar, un trist comiat de deu minuts, sense poder reconéixer al seu ser estimat, ni poder fer-li un últim bes o abraçada. Per als quals van sobreviure, queden les marques de l'aïllament, del fet d'estar prostrat en un llit, danys psicològics i físics (amputacions per nafres, perduda capacitat motora, ...).

Abans de res aquest panorama, el Dijous, toca als representants polítics triats a l'Ajuntament d'Alcoi, analitzar i debatre, que va ocórrer, perquè va ocórrer, i que no degué ocórrer. És hora de posar-se en la pell de les famílies afectades, de solidaritzar-se amb aqueixes famílies, i donar la cara pels morts, i pels quals queden ací dins, alguns amb greus seqüeles. Les famílies no tenen set de venjança, no busquen tallar caps, només volen saber la veritat, com, perquè i quan, i la gestió d'aqueixa crisi en tots els nivells, punts dels ens públics, com a privats involucrats en aquesta tragèdia.

Les responsabilitats civils i penals si n'hi haguera, els deixarem que ho decidisquen i jutgen els jutjats, el Dijous toca ser solidaris i valents, no veure colors polítics, ni buscar rèdits polítics, és qüestió de com a representants polítics municipals, defensar els interessos i solidaritzar-se amb els afectats i els morts, veïns que en el seu moment passejaven tranquil·lament per Alcoi, i van donar el millor per a les generacions futures, i han trobat un trist final en les seues vides, per i per a ells i les seues famílies el Dijous, s'ha de donar el millor en el Saló de Plens, i demostrar que cada quatre anys val la pena anar a votar, és ara quan es demostra que la política municipal és per i per a la gent d'Alcoi, que molts han quedat marcats per aquesta tragèdia.

I sobretot, que el Dijous servisca perquè això no es repetisca, i si desgraciadament es repeteix, perquè aquest virus és molt traïdorenc, s'actue amb eficàcia i diligència, i mai de la vida s'abandone a la seua sort a ningú, que mai ningú com els afectats, es quede amb el dubte que si s'haguera actuat d'una altra manera, o des d'un principi s'haguera fet cas a la Unitat d'Hospitalització Domiciliària de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi, aquesta tragèdia podia haver-se minimitzat.

Li ho devem a ells, als quals ja no estan, a una generació tristament perduda.

Dijous que ve 30 de Juliol, a les 12.00, se celebrarà en el Saló de Plens de l'Ajuntament d'Alcoi, un ple extraordinari, en el qual, només hi ha un únic punt del dia, "Brot Covid19 a la residència DomusVI d'Alcoi".

És hora de fer política, però política de qualitat, oblidar-nos de picabaralles, colors polítics, comptes pendents, etc... Estem parlant, possiblement, la pitjor tragèdia succeïda a Alcoi en els últims 100 anys, on han perdut la vida 73 persones, 73 famílies marcades per a tota la vida per aquesta tragèdia, que van passar per una total falta d'informació, falta de comunicació i estat de salut dels seus, i finalment a molts els toque, haver d'enterrar de mala manera al seu familiar, un trist comiat de deu minuts, sense poder reconéixer al seu ser estimat, ni poder fer-li un últim bes o abraçada. Per als quals van sobreviure, queden les marques de l'aïllament, del fet d'estar prostrat en un llit, danys psicològics i físics (amputacions per nafres, perduda capacitat motora, ...).

Abans de res aquest panorama, el Dijous, toca als representants polítics triats a l'Ajuntament d'Alcoi, analitzar i debatre, que va ocórrer, perquè va ocórrer, i que no degué ocórrer. És hora de posar-se en la pell de les famílies afectades, de solidaritzar-se amb aqueixes famílies, i donar la cara pels morts, i pels quals queden ací dins, alguns amb greus seqüeles. Les famílies no tenen set de venjança, no busquen tallar caps, només volen saber la veritat, com, perquè i quan, i la gestió d'aqueixa crisi en tots els nivells, punts dels ens públics, com a privats involucrats en aquesta tragèdia.

Les responsabilitats civils i penals si n'hi haguera, els deixarem que ho decidisquen i jutgen els jutjats, el Dijous toca ser solidaris i valents, no veure colors polítics, ni buscar rèdits polítics, és qüestió de com a representants polítics municipals, defensar els interessos i solidaritzar-se amb els afectats i els morts, veïns que en el seu moment passejaven tranquil·lament per Alcoi, i van donar el millor per a les generacions futures, i han trobat un trist final en les seues vides, per i per a ells i les seues famílies el Dijous, s'ha de donar el millor en el Saló de Plens, i demostrar que cada quatre anys val la pena anar a votar, és ara quan es demostra que la política municipal és per i per a la gent d'Alcoi, que molts han quedat marcats per aquesta tragèdia.

I sobretot, que el Dijous servisca perquè això no es repetisca, i si desgraciadament es repeteix, perquè aquest virus és molt traïdorenc, s'actue amb eficàcia i diligència, i mai de la vida s'abandone a la seua sort a ningú, que mai ningú com els afectats, es quede amb el dubte que si s'haguera actuat d'una altra manera, o des d'un principi s'haguera fet cas a la Unitat d'Hospitalització Domiciliària de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi, aquesta tragèdia podia haver-se minimitzat.

Li ho devem a ells, als quals ja no estan, a una generació tristament perduda.