Vicent Molina: “La crisi ens pot ensenyar com fer una festa millor”

Huit anys al capdavant de la regidoria donen per a moltes coses, entre elles, potser, la d’haver vist evolucionar les festes de Moros i Cristians: “s’aprecia en xicotetes coses, com és la implicació, cada volta major de les filaes en organitzar i fer lluir el càrrec de la capitania”. Vicent Molina està convençut que aquestos canvis, en general, “han sigut i són per a bé, ja que el poble ha sabut aprofitar el que ja estava fent des de molt de temps per a projectar-se millor de cara a l’exterior”. Aquestes festes, que comencen el proper divendres 6 de maig, o Dia de la Vespra, i que acabaran oficialment diumenge 15 de maig, són “les festes majors de la població i això és un factor positiu de cara a la promoció de Muro més enllà d’ell mateix”.

El paper de l’Ajuntament
La Regidoria de Festes, explica Molina, “s’encarrega de les coses pràctiques com la seguretat, la neteja, o la ornamentació dels carrers, però és també l’intermediari entre la Junta de Festes i el poble”. El diàleg entre el que són les dues parts més importants “d’una mateixa cosa, que no tenen sentit l’una sense l’altra, ha sigut una obsessió per a mi en aquestos anys. Mantindre el consens i fomentar el diàleg ha de ser el nostre paper fonamental, perquè acaba beneficiant l’interés general de tot el món”.

Muro ha sigut declarat Municipi Turístic, ara, el repte “és que de forma particular la festa també ho siga. A través de les festes, i no solament les de moros i cristians, un poble es mostra tal i com és. A eixe respecte, teníem molt de treball avançat, ja que estàvem fent moltes coses des de feia molts anys i només era, i és, qüestió d’aprofitar-ho per a explicar-nos millor de cara a la gent que no és d’ací”. Molina parla d’aproximar-se als visitants i promocionar, “com siga possible, tota la seua, per dir-ho de forma entenedora, producció cultural i festiva, més enllà de la pròpia població”. Aquest plantejament passa, segons el regidor, “per ser capaços de fer evolucionar les festes a través del diàleg i el consens”.

Els moros i cristians de 2011
Les festes de Muro tenen un format tancat. “Com en totes les celebracions amb característiques paregudes, la festa no es transforma d’any en any, però sí que van veient-se xicotets canvis que indiquen que es mou i evoluciona. Per exemple, hi ha damunt la taula del debat qüestions com canviar el guió del diumenge, ja que, potser, és un dia que es fa llarg. Però és un tema, com altres, que anirà modificant-se quan siga i només a partir del diàleg”. Enguany, s’esperen unes grans capitanies i s’han mantingut les dos macletaes pirorítmiques i la presència de les bandes de música per a la festa de la nit. “Cada dia de festes té un motiu diferent per a ser viscut. Potser, per al visitant de fora, tenim un format ideal d’entrà, ja que es pot triar una d’elles i passar un dia perfectament en Muro, tranquil·lament gaudint de l’ambient. Ara bé, hi ha actes com l’Ambaixà del Tonell, que són molt peculiars i únics, perquè combinen tradició, història i una posada en escena humorística  que sempre satisfà a qui la veu”.

Crisi i oportunitat
Les festes de moros i cristians de Muro sumen en 2011 una major participació. “S’ha de dir clar, hi ha menys festers, però estic convençut que això és fet cojuntural que canviarà els pròxims anys. I, tot i això, la participació en les entrades ha augmentat respecte a l’any passat”. Ara, les filaes, fan les coses de manera diferent. Molina diu que “la crisis s’ha notat en alguns aspectes, entre ells hi ha el fet que les filaes i els festers s’han hagut d’adaptar a aquesta situació fent les coses de manera diferent. El que està clar, és que la voluntat de tot el món ha sigut mantindre el nivell que la celebració havia assolit en els últims anys i això s’ha fet a base de treball, il·lusió i sentiment que és el que ens ha donat la moral per seguir endavant”.

En aquesta conjuntura , Vicent Molina veu la crisi com “una oportunitat de futur, d’una banda per seguir fent unes festes millors cada any i d’una altra recuperant l’esperit més participatiu que, potser, s’havia diluït en els últims anys”. És, en aquest aspecte, on el regidor posa l’accent en el fet diferencial murer: “tenim la sort de ser un gran poble menut, on en els dies previs a la festa, encara es poden sentir al carrer les vibracions que transmet la gent que es prepara per a viure les celebracions intensament. El fet que la crisis ens haja obligat a prescindir de certes comoditats, i ens haja obligat a tornar a fer algunes coses a nosaltres, ens torna un poc i reforça el seu esperit inicial de col·laboració i germanor”.

Açò, en realitat, no és sempre positiu. L’Ajuntament de Muro ha reduït la seua partida pressupostària per a les festes. Molina explica “ser molt conscient de que hi ha col·lectius i sectors econòmics que viuen de la festa que s’han vist afectats per la crisis. No obstant, retallar despeses no significa suprimir-les del tot i jo sóc partidari de repartir al màxim possible la inversió. Les administracions públiques no poden llevar, sense més, que potser seria el més fàcil, els diners que destinen a festes, ja que molta gent es voria negativament afectada”.

I si plou...
Muro disposa des de fa dos anys d’un protocol d’actuació davant situacions climatològiques potencialment adverses. En aquest sentit, Molina ha destacat que “dels problemes s’extrauen i s’aprenen lliçons. Després del que vam viure fa dos anys, es va acordar un protocol d’actuació entre totes les parts implicades en la presa de decisions. Aquest protocol garanteix, no només en les festes de moros i cristians, sinó en totes les celebracions de la Vila al llarg de l’any, que en cas de necessitar-ho, es prendrà la decisió més consensuda possible”. De nou i per tancar, Molina ha manifestat la seua voluntat “d’aprofundir en el nostre paper de mediadors” i ha volgut “agrair el treball que, de manera desinteressada es fa des de la Junta de Festes perquè Muro visca les millors celebracions possibles”.