Article d'opinió de Natxo Lara, Periodista
El futbol cada vegada és més injust amb alguns dels personatges que participen d'aquest meravellós 'Circ'. Dels entrenadors només se'n recorden quan les coses van malament o quan són mediàtics i diuen o fan ximpleries. Però, què passa amb Vicente Parras? Ell és l'artífex de l'èxit del Deportivo.
L'Alcoyano dels rècords, un equip quasi de Champions, un conjunt amb seny i súper-ordenat en tots els aspectes possibles (futbolístics i vitals). Qui és el responsable de tot açò? Som molt injustos, perquè ningú parla d'eixe home: Vicente Parrras.
Arribà a l'Alcoyano en el pitjor moment dels últims 25 anys. Aquestes coses són molt capritxoses, i de Porras a Parras va només una lletra. Tots estimarem eternament a David Porras i esperem que algun dia torne a triomfar amb el Deportivo. Però el cert és que aquest era el moment de Parras, i no tots foren justos amb ell a l'inici de la competició quan part de l'afició -en un atac d'alcoiania- reclamà al mitjà dels Porras com a entrenador destinat a recuperar l'autoestima de l'equip de la Moral per davant de l'il.licità Parras.
Després vingueren els triomfs incontestables, les golejades, les vesprades èpiques al Collao i les victòries de mèrit en camps tercermundistes (amb tots els respectes per al tercer món). Fitxatges estrela, rècord de partits sense perdre i moltíssimes coses molt bones per a Alcoi i per a l'Alcoyano. Clar que Peiró, Josué, Moltó i Faus ja han jugat o juguen en el primer equip. Clar que tenim un elevat percentatge de jugadors de la pedrera en el planter. I qui ha tingut l'atreviment de posar-los? Parras.
El futbol és injust. Perquè Parras no ofereix grans titulars cridaners en les rodes de premsa, perquè després de les victòries no es queda fins que tots els futbolistes han abandonat el terreny de joc perquè la gent l'aplaudisca. Tampoc provoca entrevistes en mitjans de renom perquè altres clubs de superior categoria es fixen en ells.
Crec que tot el que fa i com ho fa m'agrada. I la humilitat, almenys per a mi, és la millor de les virtuts humanes. I en el futbol, ple de càmeres de televisió i egos, més encara.
Parras és el tapat de la Festa alcoianista, però cal començar a agrair-lo ja tot el que està fent per nosaltres, alcoianistes en hores baixes que no dormim a les nits recordant el que hen sigut i qui sap si tornarem a ser.
No sabem què passarà a final de temporada. I millor no parlem d'aquestes coses. Sent pànic pels play-offs. Però passe el que passe: Gràcies.
"I la humilitat, almenys per a mi, és la millor de les virtuts humanes. I en el futbol, ple de càmeres i egos, més. Parras és el tapat de la Festa alcoianista, però cal començar a agrair-lo ja tot el que està fent per nosaltres".