Violència sicària

A data de trenta d'abril d'enguany ja són vint-i-dos els feminicidis que hi ha hagut a l'Estat Espanyol. Mentre escric aquestes línies dues nenes d'un i sis anys estan desaparegudes i en mans del seu pare que no les va tornar a casa quan havia d'haver-ho fet.

Si pensem que els assassinats, que no morts, són només un deu per cent de totes les violències masclistes que visquem les dones entendrem que és un problema de primer ordre.

Però com sempre he dit per a lluitar contra aquestes violències, en massa casos invisibles cal invertir, sobretot en formació i des d'edats ben primerenques.

I aquesta formació s'ha de traslladar a tots els agents que estan implicats als quatre pilars fonamentals que han d'ajudar a les dones i les criatures víctimes. Aquests quatre pilars són, des del meu entendre, els següents:

• La prevenció, que passa per la formació per a la detecció d'aquestes violències masclistes de tota classe, i en són moltes. Des dels micro masclismes, fins als assassinats, passant per les vexacions psicològiques, excessos verbals, sexuals, etc.
• L'acció immediata i coordinada als casos de demanda d'ajuda per part de les dones víctimes pels cossos de seguretat de l'Estat, amb una bona formació prèvia de com fer aquestes actuacions.
• La protecció de la víctima i de les seues criatures amb assistència de qualitat garantida per part de professionals amb formació expressa de com tractar a aquestes dones. Professionals del treball social, de la psicologia, del dret, etc. que les han d'ajudar a superar aquests episodis i preparar-les per a la seua tornada al món sense pors.
• I l'última en cas de no tindre treball ajudar-les i donar-les suport per a trobar feina, i mentrestant garantir-les unes rendes per a poder viure amb dignitat.

Però sobretot i sempre, cal creure-les, creure en les seues paraules encara que puguen estar inconnexes temporalment perquè la situació d'ansietat en la qual es poden trobar és brutal. I per això cal tindre paciència amb elles.

I ja per últim exigisc una formació ampla i de constructora de prejudicis de tots els agents jurídics que entren en joc. Jutgesses, jutges, el personal de les Fiscalies, lletrades i lletrats d'ofici i personal dels Jutjats en general. Perquè una formació d'unes hores, no es pot considerar formació en un tema tan delicat i del que depenen tantes vides.

Afortunadament hem avançat molt en sensibilització ciutadana, però encara queda molt per a fer, perquè les xifres de dones assassinades són esgarrifoses com hem vist.

El patriarcat s'ha encarregat de justificar sempre als agressors masclistes amb mites i fins i tot qüestionant permanentment la veu de les dones. I ho podem veure aquests dies amb la docuserie de Rocío Carrasco on, a l'eixida d'un jutjat la van assetjar amb cartells de “Feminazi”, sols per contar la seua veritat i ficar en evidència al seu agressor masclista. Això és patriarcat en estat pur. És justificar al maltractador i no creure les paraules duna dona que ha vist com la jutjava tot el món com a mala mare sense conéixer la seua veritat. I quan ho està contant resulta traumàtica a qui només vol creure i justificar a l'agressor sexista.
Queda molta feina per a fer, però també és cert no només que s'ha avançat molt, també som moltes més cada dia denunciant i fent visibles aquestes atrocitats invisibles com ho són les violències masclistes.