Winnie-the-Pooh, lectures i la 'nova realitat' que ens espera
Durant la peregrinació dominical al meu establiment de menjars preparats de referència m'he trobat açò: Un aparador replet de llibres amb el missatge "escull el llibre que t'agrada i demana'l per WhatsApp al ...". Èxits de novel·la històrica, la saga 'Crepúsculo' al complet, ninots d'Elmo i Winnie-the-Pooh, un penis dibuixat al costat de l'aparador... Bé, possiblement no és una escena que vaja a incentivar massa la lectura, però no he pogut resistir la temptació de fer una foto i escriure aquestes línies.
La lectura s'ha convertit –si no ho era ja- en un dels refugis de molta gent per a suportar l'estat de confinament. Iniciatives com la que m'he trobat aquest matí –a la plaça del Centenari- han proliferat aquestes setmanes. En una ràpida cerca a Google trobe webs que ofereixen llibres digitals (i legals) de manera gratuïta, ingents recomanacions sobre què llegir per entendre la crisi actual, fins i tot en ARAMULTIMÈDIA hem encetat la secció recomanA'M, on personalitats de la nostra cultura ens fan les seues prescripcions.
La nova situació també suscita el debat sobre si els llibres són béns de primera necessitat, i si s'hauria de permetre que les llibreries romanguen obertes durant l'estat d'alarma. Sense entrar a valorar-ho, el sector editorial ha sabut sobreposar-se a situacions difícils durant les últimes dècades, i no dubte que eixirà d'aquesta. De moment tenim alternatives, com la que planteja Todostuslibros; una plataforma en línia on adquirir xecs regal que podran ser bescanviats per exemplars una volta que les llibreries tornen a alçar la persiana.
Altres de nosaltres optem per donar nova vida a les relíquies literàries que guardem a casa. Jo he fet una selecció d'aquells volums que el pas del temps i l'acumulació de pols m'havien fet oblidar –alguns que havia descartat després d'haver-los comprat en un impuls, i altres clàssics exemplars del 'círculo de lectores' que s'havien convertit en attrezzo-.
Embrió per a noves ficcions
Temps de reflexió i una experiència traumàtica col·lectiva. Possiblement el brou de cultiu idoni perquè d'ací a uns anys visquem una fornada de noves veus i obres; una ajuda per a entendre l'era post Coronavirus. Quan passe el temps, i comencem prendre una relativa distància de l'actual crisi, podrem entendre millor les seues implicacions.
Estadístiques amb xifres de morts i infectats, l'evolució de la corba, la problemàtica del material sanitari, gent als balcons per qualsevol ocurrència... En les darreres setmanes aquesta ha sigut la realitat mediàtica, absolutament saturant per a qui ha volgut estar informat. Personalment, diposite grans esperances en la tasca que vindrà per part d'autors i autores, que amb la ficció, l'assaig o qualsevol altra aproximació a l'escriptura, ens ajudaran a afrontar la 'nova realitat' que ens espera.