"Xixona està en Festes!"

Aquesta vesprada, la música començarà a sonar. Però no de qualsevol forma: l'assaig de l'himne de Festes, el pasdoble "Fiesta en Jijona", que demà serà interpretat a la porta de l'ajuntament a les nou del matí, marca el vertader inici de la Festa, quan la trilogia està a menys d'un dia de començar. Posteriorment, la desfilada dels xiquets, amb els majors darrere de la banda, durant la nit del soparet, assenyala que, a més d'arribar la Festa, arriben els xicotets caps d'esquadra, aquells que al futur dirigiran els exèrcits moros i cristians al llarg de les baixades i de l'Entrà.

Impossible oblidar, dissabte de matí, la banyà, una tradició dels Pirates que llevà els peixos que els llançaven, sense que falte la font del convent, per cubs i bidons d'aigua que cau sobre els festers per refrescar el matí i llevar-se la tensió del dia més important de la Festa xixonenca: el dia de l'Entrà. Els esforços dels capitans de filà i de bàndol, per fi, seran vistos per tots: les hores de treball als tallers, les hores extres al treball per finançar la capitania, les hores que no s'ha estat amb la família i que s'ha estat amb els amics, però fent feina. Temps d'alegria i tristesa, alhora, perquè tot el que comença té final. Però, llevada la tensió de que tot funcione com estava previst, la resta és rutina.

El segon dia és el de les ambaixades: després de la diana, l'hora dels valents que o no dormen o matinen molt, els Contrabandistes, amb la imminència de la guerra contra els moros, no dubta en oferir l'ajuda a les tropes dels castell de Xixona. Els Pirates també s'apropen al bastió cristià, però, més que per ajudar, per fer riure. Literalment. La seua ambaixada, plena d'humor i crítiques iròniques, repassa l'actualitat anual xixonenca. Però arriba la batalla, l'alardo, els trons, i la potència de les simitarres i els arcabussos poden amb els cristians, que perden la seua fortalesa. El sentinella cristià i els ambaixadors amb creu al pit no poden aturar l'atac moro, i es retiren, després de la batalla, deixant la ciutat en mans àrabs. Però tot el món sap cóm són els cristians: en lloc de preparar la batalla per reconquistar les seues terres, aprofiten, es disfressen i ixen als carrers per parodiar els esdeveniments de l'any.

El tercer dia, amb la mitja lluna ocupant el castell de Xixona, arriba la llei musulmana, i amb ella el juí al moro traïdor: traïdor no per enamorar-se d'una cristiana, pecat del qual Mahoma el perdona. El que, però, no te perdó, és haver rebutjat la seua religió. La mort de costum, "ocho tiros al marrano", és la sentència. I més tirs arriben per la vesprada: una altra batalla que plena La Plaça de foc, fum i pólvora. Els cristians volen recuperar el que és seu, i carreguen contra els invasors. Els ambaixadors intenten recuperar el territori amb paraules, però les armes i la guerra, definitivament, fan que el castell retorne  a les mans de qui sempre va ser: la vila de Xixona, amb uns nous capitans i banderers que desfilaran fins l'Ajuntament, i que dirigiran, al 2012, les lluites i les escaramusses als carrers del bressol del torró i el gelat. Només queda, arribat a aquest punt, resar a sant Bartomeu i sant Sebastià, patrons del poble, perquè l'agost del proper any arribe l'abans possible. I, amb ell, una nova etapa d'il·lusió, emoció i esforç pels capitans i tots els festers i responsables de que, any rere any, Xixona puga gaudir d'unes Festes que mereix per disfrutar la seua tradició i cultura, i agafar amb forces una altra etapa: la temporada del torró. Però, com encara és el 2011, i les Festes comencen aquesta vesprada, no serà millor deixar el futur per a quan arribe? Que els xixonencs i les xixonenques tinguen les Festes que mereixen: les d'un poble que, més que tradició, té història.

Des d'ARAMultimèdia, felicitats a tots els xixonencs i xixonenques, als capitans, a la Federació, als regidors i l'alcalde i a tots els que lluiten per millorar les Festes cada vegada més. Bones Festes, Xixona!