Xixona, mora

Dos llauradors, dos contrabandistes, cinc cavallers del Cid, un canyeto i nou pirates són els que han hagut de defensar Xixona contra l'horda àrab, composada per cinc verds, nou kimans, amb l seua banda xranguera i cantina mòbil, tres grocs, catorze vermells, dels quals set eren tiradors i la resta s'encarregava del canó, i cinc marrocs. Entre tots ells, deu dones, inclosa la capitana cristiana, que lluitava al mig de tots per tractar de frenar els atacants, han defensat el poble.

Les paraules dels representants no serviren per a res. Els moros, abans d'atacar, tractaren d'obtindre la villa de forma pacífica, però el sentinella cristià ràpidament trencà la carta de l'ambaixador kaimà. "¡Ah del muro!", crida l'ambaixador moro. "¿Quién me llama?", responen des del castell. "Quien desea ser tu amigo, un moro que te saluda". Els crisitans, però, no es confien, sabent que si han portat un exèrcit no és perquè estiguen de visita. Els guàrdies cristians, una esquadra de marineres i una altra de cavallers del Cid, vigilants del castell durant l'ambaixada, esperen pacientment el desenvolupament de la història. Després de molt parlamentar, d'arrogàncies i vanes i falses promeses dels atacants, que prendran la ciutat per les bones o per les armes, l'ambaixador cristià, Pablo Mira, crida a la confiança en Déu i en el seu fill. Però els moros ho tenen clar: han d'entrar per la força. "¡Soldados míos, al arma! ¡Y experimenten los cristianos el cruel estrago de agudos filos de vuestras impertérritas cuchillas! ¡Viva Alamar! ¡Trepemos al castillo!", crida el moro a les seues tropes. "¡Jijonencos, viva España! ¡Y defendamos la fe de Jesucristo!", clama l'ambaixador cristià, abans de la derrota que deixarà les banderes amb la mitja lluna ondejant el castell.

És digne de menció que l'ambaixador moro, Kiko el carnisser, tot i que físicament no es troba en condicions d'esforç, actuà magníficament, i va rebre abraçades i felicitacions de la majoria de components de la representació.