El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Xixona reforma el seu castell amb 528.000 euros de fons europeus

A la foto, d'esquerra a dreta: Antoni Such (director general d'Administració Local), Gabriel Segura (arqueòleg), Isabel López (alcaldessa), Bernardo Garrigós (cronista), Santiago Varela Rizo (arquitecte), María Teresa Carbonell (regidor de Patrimoni Històric Artístic) i Santiago Varela (arquitecte).

L'alcaldessa de Xixona, Isabel López, ha indicat que el castell “estava en un moment crític i era necessari actuar per a no perdre els últims vestigis de l'alcassaba”.

El castell de Xixona ha millorat el seu aspecte i podrà ja ser visitable després d'unes millores en l'alcassaba i la Torre Grossa, els dos elements més representatius. La presentació de les obres s'ha realitzat al Teatret i el consistori ja estudia fer visites guiades al renovat monument.

La rehabilitació s'ha finançat amb fons europeus FEDER amb un cost de 528.000 euros. D'aquesta manera, xixonencs i visitants poden conèixer millor el seu passat. L'alcaldessa de Xixona, Isabel López, ha indicat que el castell “estava en un moment crític i era necessari actuar per a no perdre els últims vestigis de l'alcassaba”. La primera edil confia que la fortalesa “siga un important recurs turístic que ajude a generar activitat econòmica en el municipi i que també ens servisca per a conéixer-nos millor a nosaltres mateixos i a la nostra història”.

L'arquitecte del projecte, Santiago Varela, ha valorat positivament el resultat final de les obres, ja que “s'ha aconseguit salvar parts del castell que estaven en un estat de ruïna molt avançat i consolidar unes altres que també havien patit una important deterioració al llarg del temps”. Els qui visiten d'ara en avant el castell observaran que és possible entrar dins del mateix i accedir a través d'escales a les parts més elevades de l'alcassaba i la Torre Grossa, “de manera que es podrà contemplar els voltants amb la mateixa visió que es tenia en aquella època”. Varela ha afegit que s'ha evitat “utilitzar elements figuratius dels quals no hi haguera constància”.

Gabriel Segura, arqueòleg del projecte, ha ressaltat que s'ha fet un treball “molt complet, que ha servit, entre altres coses, per a confirmar la data de construcció del castell, constatar que la Torre Grossa tenia una quarta paret i, fins i tot, trobar una peça datada entre els anys 1480 i 1520”. Es tracta d'una escudella, un dels pocs elements arqueològics mobles que es van salvar del saqueig del castell després del seu abandó en el segle XVI, i que a més es troba en perfecte estat. També s'ha descobert “un 'algibe' en la part alta de l'alcassaba que servia per a dotar d'aigua a la fortalesa i que es podrà posar en valor en un pròxim projecte”.

Antoni Such, director general d'Administració Local, ha explicat que amb aquestes actuacions es pretén “recuperar el nostre patrimoni històric i cultural, de manera que puga ser gaudit per la ciutadania”. Such s'ha compromés a “continuar posant en valor aquest castell a través de futures actuacions”.

El cronista oficial de Xixona, Bernardo Garrigós, ha situat el context històric i cronològic del castell, que va tindre una especial importància “després de la signatura del Tractat d'Almisrà entre les corones de Castella i Aragó en 1244, que va convertir a Xixona en porta d'entrada i eixida al Regne de València”. També ha intervingut la publicista Leonor Lavado, responsable de l'estudi de disseny que ha realitzat la imatge de marca que tindrà la fortalesa.