Les bones intencions polítiques són evidents, amb l’apertura d’una oficina de la regidoria de comerç al carrer. Els comerciants com Casa Mati, Restaurant Sant Francesc, La Raconà o Casa Miquel (Mamella), es mantenen ferms, però el cert és que hi ha dies que fa por endinsar-se per Sant Francesc,
El nostre reportatge fa un repàs al que fou i el que és el carrer Sant Francesc d'Alcoi. Centre neuràlgi del Comerç fa 30 anys i ara, una via de vegades intransitable i sense un futur definit
Fou la milla d’or d’Alcoi durant tot el segle XX. Un carrer estret, cèntric, ben comunicat i ple de botigues de tot tipus. A poc a poc, s’ha anat apagant fins al moment en el qual es troba ara. Alguns negocis sobreviuen mirant de reüll la venda de droga a la menuda que es produeix en el tram inicial i el final de la via. Altres han desistit i o han tancat o s’han traslladat. Mentre l’Administració local planeja des de fa dècades convertir-la en un carrer de ‘tares alcoianes’ o de negocis emprenedors, el cert és que cada dia en queden menys de botigues i més de locals buits. Mentre, la iniciativa privada, de manera espontània i atenent a la llei de la demanda, l’ha ‘ocupada’ per rehabilitar pisos per a estudiants.
L’últim intent per donar-li vida ha estat per part de la Universitat d’Alacant, que aquest cus impartirà Magisteri Infantil a dues plantes de l’edifici de la Banca Vicens, on viu ara la Cambra de Comerç. Dos números més avall, es ven droga a la menuda. Això diuen els pocs veïns que encara viuen al carrer. No volen desvelar la seua identitat, però asseguren que “al costat de la Cambra i dalt, a prop del ‘Mamella’, la venda és descarada i a ple llum del dia. No entenem com a escassos metres de l’Ajuntament i dels carrers més turístics de la ciutat es permet”.
Els veïns i veïnes es queixen que el Carrer Sant Francesc està en boca dels polítics des de fa deu anys, amb el PP i ara amb el PSOE governant. “Només han llançat propostes, però cap ni una ha triomfat. El cert és que fa deu anys hi havia una perruqueria, un forn de pa, botigues de regals, de roba, un bar vegetarià i fins i tot una galeria d’art. Ara, només tenim una d’animalets i Casa Mati, que sobreviu no sabem com.”, apunta una veïna que s’ha traslladat a l’eixample.
Peatonalització
Un altre dels debats al voltant de Sant Francesc és el de la conversió en zona de vianants. El carrer és transitable en els trams inicial i el final, sent el d’enmig només de vianants. Si es formen guetos o no, si el fet de no deixar passar cotxes fa que la gent no passe pel carrer és una altra preocupació dels veïns i veïnes, que no tenen tan clar si volen que no passen vehicles. De fet, un altre dels ‘negocis’ de Sant Francesc és el lloguer de baixos en condicions realment lamentables a grups de joves. En festes de Moros però també durant l’any. “Brutícia, sorolls i economia submergida”, afirmen els residents.
L'última proposta de l’Ajuntament té a veure amb la inversió de vora 400 mil euros per eliminar les voreres i fer una espècie de corredor de vianants des de la Glorieta fins la plaça de Dins.
Pisos per a estudiants
Mentre l’Ajuntament es decanta per fer un carrer de ‘baretos’, de comerç tradicional o de negocis emprenedors, la iniciativa privada ha anat pel camí del mig i ha apostat per rehabilitar pisos per a estudiants de la UPV, l’Escola d’Art o ara de la UA. Hi ha almenys 6 edificis que allotgen estudiants i estudiantes. Cases rehabilitades a pocs minuts de la Universitat però en un ‘ambient’ poc propici per a l’estudi i/o la diversió. Vore passar galls de baralla pel carrer, escoltar concerts de cant fondo a altes hores de la matinada o presenciar en viu i en directe la venda de droga a la menuda, no són, potser les millors cartes de presentació per a una ciutat universitària. Això sense parlar dels serveis dels que disposen els estudiants en la zona amb un mercat que mor lentament. Sense comptar amb els robatoris que han patit, fins i tot mentre dormien a les seues habitacions, tal com ens conta el propietari d’un edifici llogat a universitaris.
El mercat de Sant Mateu
La Plaça de Sant Francesc era fa 40 anys un niu de gent que anava i tornava, que comprava productes frescos del mercat. Ara, sis o set negocis sobreviuen com poden al Mercat de Sant Mateu. Ara fa tres anys van posar en marxa la iniciativa del ‘tapeo’ els dissabtes, però els comerciants semblen esgotats. Quan no són les goteres és el tancament per jubilació o desesperació dels mateixos venedors. Res se sap d’aquell rumor que deia que el supermercat DIA anava a obrir un centre dins del mercat. Fins i tot un dels bars ha tancat perquè Àgora tampoc dona per a tant. Fa anys un mercat medieval envaïa de dalt a baix la via. Ara, res de res.
Difícil futur
Les bones intencions polítiques són evidents, amb l’apertura d’una oficina de la regidoria de comerç al carrer. Els comerciants com Casa Mati, Restaurant Sant Francesc, La Raconà o Casa Miquel (Mamella), es mantenen ferms, però el cert és que hi ha dies que fa por endinsar-se per Sant Francesc, sempre que no siga abril. La sort que té el carrer és que totes les processons passen per ell.
Un negoci de cosmètica, un diari digital, un turc de kebabs, un advocat o una immobiliària completen una nòmina de 19 locals ocupats front a 41 buits. I això que molts dels baixos han estat reconvertits com a habitacions o halls de cases d’estudiants.
Fa quaranta anys, El Globo, Deportes Simonet, Dora, la carnisseria equina o Ultramarinos Bardisa (va tancar fa tres anys) omplien de vida i de negoci aquest carrer. Més de 70 comerços feien de Sant Francesc la via més transitada. Ara mor lentament.