La xiulada reivindicativa es repetirà els pròxims 27 i 30 de gener, i el 7 de febrer.
Tota la comunitat educativa s'ha concentrat al pati per a fer una xiulada i llegir un manifest, i repetiran les xiulades reivindicatives cada setmana.
L'IES Andreu Sempere ha iniciat les activitats reivindicatives davant el retard de les obres al centre. "19 anys donen per a moltes coses", comencen en el seu manifest, però "en el cas de l'Andreu Sempere, 19 anys no ha sigut temps suficient".
Tots els alumnes i professorat s'ha concentrat al pati i han fet una xiulada reivindicativa. S'ha llegit un manifest, que es pot llegir sencer al final de la notícia, i han penjat una gran pancarta a la tanca de l'institut. La xiulada reivindicativa es repetirà els pròxims 27 i 30 de gener, i el 7 de febrer.
Recordem que ara mateix estem a l'espera que s'incidia un nou Edificant per a les obres de l'Andreu Sempere, després que l'anterior quedara curt i desert. En el primer plenari de l'any l'Ajuntament va rebutjar la delegació de competències per a l'anterior Edificant i ara ha d'acceptar de nou les competències per a licitar el nou projecte.
A continuació, el MANIFEST llegit a l'IES Andreu Sempere
19 anys donen per a moltes coses. En aquest temps podem viure el pas de la infantesa a l'adolescència, un moment decisiu de les nostres vides a les quals potser no se li presta l'atenció que deuria. També en aquest temps descobrim parts de nosaltres que no sabíem i, si ens orienten bé, fins i tot podem fer front als grans reptes que suposa convertir-nos, a poc a poc, en adults. Descobrim l'amistat en majúscules, els primers amors i ens convertim, per fi, en persones que, amb els coneixements adquirits i les experiències viscudes, poden fer créixer la societat en què vivim.
Gairebé dues dècades són, sens dubte, temps més que suficient per a construir un futur. I, no obstant això, en el cas de l'Andreu Sempere, 19 anys no ha sigut temps suficient. Continuem esperant que se li done la importància que mereix aquest pas de la infantesa a l'adolescència del nostre alumnat que mereix un lloc digne on construir la seua “història”. Ells necessiten saber que la seua educació importa i per molt que els seus professors els ho repetim cada dia i que ens esforcem per salvar els obstacles que suposen les classes mal condicionades, les goteres, els forats en el sòl dels patis, la falta d'espai i una infinitat de despropòsits constructius, no el podran apreciar relegats a unes infraestructures que dificulten l'ensenyament de qualitat. Com creuran en el seu futur si els governs competents no creuen en el seu present? Les promeses de reforma d'aquests 19 anys han anat caient una rere l’altra i amb aquestes l'oportunitat d'apostar pels alumnes que, al llarg de generacions, han passat per aquestes instal·lacions cada dia més obsoletes. És temps més que suficient per a dotar aquest centre de la dignitat que li correspon i a la qual, professors, pares i alumnes ja no li podem posar més pedaços. Per això demanem, hui i tots els dies que seguiran fins que realment se'ns escolte, que deixen de donar excuses i que es posen a l'altura que mereixem la gent de l'Andreu Sempere.
19 anys esperant la reforma. Quants més passaran?
